Adéu a tothom...

Per a mi ha estat un plaer poder compartir amb tots vosaltres gran moments.
Però arriba l'hora de marxar...
Jo vaig començar fa uns mesos impulsada per un amic, i amb un propòsit ben definit.
Les meves primeres paraules les vaig començar amb la Hanna, després vinguè l'inesgotable Chamb, Bellosoli, Arare... etc,
Avui en dia no puc estar de visitar al Mikel, Charlie, Oriol, Puji, Clint, l'amiga Cruella, Dess, Xamb, Candy i molts d'altres.

Desitjo de tot cor que us haguéssiu passat molt bé amb les meves històries, tant com jo he disfrutat i rigut amb les vostres.
Però per motius personals tinc que deixar el blog.
Però ha arribat a una complicitat que no descarto trobar-me al Pd40 a algún libanés, al Txapulí i na Joana al City of Arms, a en Xarlie a Grano, on avui vaig a sopar (ja saps a on), al Dess algún miting de CiU, al Xamb al T o fins i tot a la Candy al meu llit.

No em voldria possar més trista en aquests dies, i per no allargar-me gaire, tan sols us voldria desitjar a tots vosaltres unes BONES FESTES I FELIÇ ANY 2007.

Un petonàs i abraçades a tothom.

Miriam.

PD: Potser d'aquí un temps tindreu noticies meves...

Ohhh!!!! Amiga invisible....

Dedicat a la Menxu.

Abans de tot...

Li he estat donant moltes voltes




I m'ha fet un mal de cap...





Sí, esa esa, la de Manresa!!!
Com no t'he conegut abans, la meva dehesa.

Gràcies a l'amic pd40 ens coneixem,
ja que et buscava en l'altre extrem.

És cert que mai ens hem escrit,
però per això no soc tal proscrit.
Fa unes setmanes que et llegeixo,
i poc a poc ja et coneixo.

Amb gairebé tres anys a la xarxa,
no ho sé d'on treus tanta marxa.

M'han dit que tens més de













I això és perquè tu pots.
I no és que m'hagi quedat sorda,
Però es que m'has fet suar la gota gorda.



jo tot això ho portava com un secret,
Que només sabia el teu porquet.




Eo, aquí tens el teu regalet










Bones Festes reina! Una Ponseitia!!!!!!!

Ara ve Nadal...

Ja només queda una setmana, i aquest dies començarem a veure l'efecte "exaltació de l'amistat", tan esperat per molts...

Jo, com a Presidenta de l'escala vaig posar un paper a les bústies del veïnat per decorar l'arbre de Nadal entre tots el veïns. Diumenge a les sis del vespre tothom baixaria al replà i portaria algun detall per farcir l'arbre.

Va ser tot un éxit, i ens vàrem ajuntar la majoria de veïns. Jo ja havia comprat l'arbre de plàstic, i tots el veïns van participar de forma desinteressada.

A la foto tan sols falta el Papá Noel, que el meu fill, ja se'l va carregar, separant-li el cap del cos.

Va haver-hi tan bon rotllo a l'escala, que tot just demà dimarts ens anem plegats a sopar a un restaurant del barri. Falta per decidir si pagarà la comunitat, la qual cosa vindrà refermada amb una derrama extra al gener.

Però el bon rotllo comunitari no ens el treurà ningú!!

Fins passat festes...

Meme de marres

Ahir, em va venir a buscar a la feina el mosso, per sorpresa de tota l'empresa, que es pensava que passava alguna cosa. Ja li dic jo que no vingui amb el cotxe oficial...
Bàsicament m'ajudava a carregar el famòs lot de Nadal, però això donarà per un altre blog...

Doncs quan arribo a casa, com ja m'esperava, la meva veïna cotilla surt al replà. Va ser la mateixa que va avisar a tothom que hi havia un mosso a casa meva i va trucar a la porta per si tot anava bé.
Evidentment li vaig dir que havia contractat un stripper i aquest anava vestit de mosso perquè em donava més morbo (la qual cosa és veritat..., la del morbo...)

Doncs bé, la veïna, que jo crec que deu de viure al vestíbul de casa seva, enganxada amb l'ull a la mirilla de la porta, va i em diu:
-Ja que vas poc carregada, et retorno el llibre que em vas deixar pels deures de ma filla i...
Ahhhggggg!!!!!!!!!!!
El meu pensament va anar directe per l'encantadora Cruella... "quan tinguis un llibre a la mà, mira la pàgina..."

Per tant agafo la pàgina 123, cinquena línia i...

Conscience, I have a clear ... about it: No creo tener culpa alguna por ello. (potser podriem dir-ho en Carod pel pacte ERC-PSC)
Conscience money: Dinero que se paga para descargar la conciencia. (Potser en Xamb sap molt d'això, de bon rotllo eh? no te res a veure amb les peruanes... noooo!!!!)
Conscience-stricken: lleno de remordimientos. (per aquí la majoria hi som...)
Conscientious: Concienzudo (objector): Objector de consciència. D'això des de que us coneixo a tots, ja em queda poca...

Podria seguir, però crec que ja està bé...
Ahh!! Perdoneu! El llibre es diu COLLINS Diccionari Inglés. Editorial Grijalbo

I no li paso el meme a ningú, ja en tinc prou amb l'amic invisible, que per cert, podria donar senyals de vida, oi? alguna pista?????

Qui se'n recorda ja del pont?

Dimarts al vespre havia quedat amb el mosso per veure un partit del Barça al camp, però malauradament va tenir que anar a treballar d'urgències. Havien trobat a un jove d'uns 35 anys mort a la banyera de casa en circunstàncies sospitoses. El mosso es quedava a Can Fanga.
Dimecres vaig anar cap el Montseny a Can Marc, a San Esteve de Palautordera. Gran casa rural i millor cuina.
Dijous cap a Girona, que segons en Gatot, hi falta gent. Vaig deixar un pos-it a la porta del City of Arms, "jbauer està aquí", dedicat a la Joana.
Em vaig perdre per Lloret, jugant a Pitch & Putt, on afortunadament només hi vaig perdre 3 boles. Per a mi tot un récord.
Divendres va ser el dia de Tossa. Jo no hi pujut molt, potser un parell de cops l'any, però mai a l'estiu, Mikel!!!! A l'agost, al Pirineu. Li diré al Dess que hi vaig comprar paté de llebre i un vi tossenc que faria la delícia com a vi de taula a tots els bars de carretera.

Dissabte, amb un dia angelical, el gran dinar a La Granota, (Sils). Una torrada amb anxoves de l'Escala i uns bunyols de bacallà exquisits. Les anxoves son la meva perdició. Abans les comprava al mercat, les treia les espines, les netejava i les deixava macerar amb oli verge d'oliva, all i julivert... De segon em vaig partir un cabrit arrebossat fastuós. Llàstima que la crema catalana casolana ja no m'hi cabia...

Una abraçada a tots, Xarlie, perdona la meva absència literaria però he estat uns dies malaltona.
I sí, jo sempre parlo bé de tu!!!

Desconnectar

Amics meus, per aquí és on aniré a passar uns dies de relax, descans, menjar gironí i una miqueta de festa. Potser fins i tot faré una partideta de Pitch & Putt.
Desitjo troba un dia així. L'aigua blava, neta, pura...
Una mar sense barques ni vaixells, ni les típiques boies d'amarre. Una tranquil.litat per alguns excessiva, però per a mi encisadora i idíl.lica.
A diferència d'altres, no faré grans esforços, ni bicicletades, tan sols caminaré per la platja nua de peus i d'ànima.
Això li dic jo desconnectar. Potser em sento a la platja, recolzada al mur, i passant les pàgines de El Afgano, tal com passen els minuts, escoltant el crepitar de les onades a les roques i el seu xiuxiueig en arribar a terra.
Despertar-me amb els sorolls de les orenetes i respirar aire pur gironí. Aquella petita brisa que passeja les aromes marítimes per tot el poble.
I sí, jo estaré per allà...

Ruta gastronòmica

(Dedicat al Dessmond)

Eo bon amic, com no m'has donat més pistes, intentaré fer una ruta el més adient possible pels teus desitjos... culinaris.

Aquesta ruta gastronòmica et dessmontarà completament els teus plans.
Dessmond, ningú pot fer aquesta frekindera excursió sense sapiguer a on es pararà a menjar.
Espero que a quest cap de 7mana hagis practicat amb la bici, perquè si no, les agulletes seran descomunals...

Cal dir que és una terra de bon vi i oli, jo de tu compraria un bon oli d'oliva verge a alguna cooperativa. La millor truita de patates es fa amb aquest oli verge.

Bé comencem la ruta:

Si visites Mora d'Ebre, demana un conill al pebre.
Si arribes fins a la Ribera d'Ebre, et satisfarà un estofat de llebre.
A Tortosa menja un bon entrecot a la llossa.
I si vols menjar en plan de tapes, a Roquetes fan les millors croquetes.
A Ulldecona, res d'envejar a l'arroç d'Estepona.
i a l'Atmella no t'oblidis de fer una paella.
Cal recordar que a Gandesa fan els millors canelons de la Dehesa.
I si lo teu son els dolços, a Benifallet, bunyols i crepes de llet.
Per regar tot això, a Falset, el bon vi no et treurà la sed.
Ara, si després fas el que et rota, sempre pots menjar ancas de granota.
I si vas a l'Ampolla, pots menjar-te una bona... Dessmond!!!, Desmond!!! no corris!!!! A on vas????
(mai havia vist a ningú anant tant ràpid en bici...)

Efemèrides

Dedicat al simpàtic Charlie.

Fa exactament una setmana va ser el seu aniversari. No em voldria recrear en el sopar que va fer i a tota la gent que va convidar. Potser no hi erem tots els que som, ni son tots els que estan.

Doncs aquell dijous, com cada matí, a les vuit llegeixo La Vanguardia, i a les clàssiques pàgines salmó es troben a part de més noticies, els Sants del dia i les persones famoses que cumpleixen anys llavors.
A mi em va fer gràcia llegir la persona que feia anys com ell (en un altre any, està clar)!!!
Com diria ell. Juas juas juas.
Llavors indagant pel google (poca feina, ja ho sé), vaig investigar les persones que havien nascut el mateix dia que jo.
Quina gran sorpresa, personatges i tius boníssims com en David Bowie, Elvis Presley i en Nacho Duato!!!! Guau!!! (com faria el gos d'en Mikel).

Tan sols us proposso que esbrineu quin famòs va nèixer el mateix dia que vosaltres. No cal que sigui el mateix any. A veure qui troba al més divertit, o freaky. Hi haurà premi pel guanyador-a.
A veure quí em supera!!!

Per cert, a part de dormir amb la Candy les darreres nits, també comparteixo llit amb el meu mosso i últimament hi ha una lluita aferrissada pel control del nòrdic.
Perquè m'aixeco de matinada morta de fred? i amb un simple llençolet?
D'acord que acostumo a dormir molt lleugereta de roba però... tots els homes feu igual amb els llençols? Feia temps que no passava totes les nits amb un noi, jo era més de "polvo i a tu casa", però bé, aquest és un altre tema...

Ja respirareu.