vimir

Adéu a tothom...

2006-12-22T14:00:00.000-08:00

Per a mi ha estat un plaer poder compartir amb tots vosaltres gran moments.
Però arriba l'hora de marxar...
Jo vaig començar fa uns mesos impulsada per un amic, i amb un propòsit ben definit.
Les meves primeres paraules les vaig començar amb la Hanna, després vinguè l'inesgotable Chamb, Bellosoli, Arare... etc,
Avui en dia no puc estar de visitar al Mikel, Charlie, Oriol, Puji, Clint, l'amiga Cruella, Dess, Xamb, Candy i molts d'altres.

Desitjo de tot cor que us haguéssiu passat molt bé amb les meves històries, tant com jo he disfrutat i rigut amb les vostres.
Però per motius personals tinc que deixar el blog.
Però ha arribat a una complicitat que no descarto trobar-me al Pd40 a algún libanés, al Txapulí i na Joana al City of Arms, a en Xarlie a Grano, on avui vaig a sopar (ja saps a on), al Dess algún miting de CiU, al Xamb al T o fins i tot a la Candy al meu llit.

No em voldria possar més trista en aquests dies, i per no allargar-me gaire, tan sols us voldria desitjar a tots vosaltres unes BONES FESTES I FELIÇ ANY 2007.

Un petonàs i abraçades a tothom.

Miriam.

PD: Potser d'aquí un temps tindreu noticies meves...

Ohhh!!!! Amiga invisible....

2006-12-22T10:33:00.000-08:00

Dedicat a la Menxu.

Abans de tot...

Li he estat donant moltes voltes

I m'ha fet un mal de cap...

Sí, esa esa, la de Manresa!!!
Com no t'he conegut abans, la meva dehesa.

Gràcies a l'amic pd40 ens coneixem,
ja que et buscava en l'altre extrem.

És cert que mai ens hem escrit,
però per això no soc tal proscrit.
Fa unes setmanes que et llegeixo,
i poc a poc ja et coneixo.

Amb gairebé tres anys a la xarxa,
no ho sé d'on treus tanta marxa.

M'han dit que tens més de

I això és perquè tu pots.
I no és que m'hagi quedat sorda,
Però es que m'has fet suar la gota gorda.

jo tot això ho portava com un secret,
Que només sabia el teu porquet.

Eo, aquí tens el teu regalet

Bones Festes reina! Una Ponseitia!!!!!!!

Ara ve Nadal...

2006-12-18T01:40:00.000-08:00

Ja només queda una setmana, i aquest dies començarem a veure l'efecte "exaltació de l'amistat", tan esperat per molts...

Jo, com a Presidenta de l'escala vaig posar un paper a les bústies del veïnat per decorar l'arbre de Nadal entre tots el veïns. Diumenge a les sis del vespre tothom baixaria al replà i portaria algun detall per farcir l'arbre.

Va ser tot un éxit, i ens vàrem ajuntar la majoria de veïns. Jo ja havia comprat l'arbre de plàstic, i tots el veïns van participar de forma desinteressada.

A la foto tan sols falta el Papá Noel, que el meu fill, ja se'l va carregar, separant-li el cap del cos.

Va haver-hi tan bon rotllo a l'escala, que tot just demà dimarts ens anem plegats a sopar a un restaurant del barri. Falta per decidir si pagarà la comunitat, la qual cosa vindrà refermada amb una derrama extra al gener.

Però el bon rotllo comunitari no ens el treurà ningú!!

Fins passat festes...

Meme de marres

2006-12-14T07:03:00.000-08:00

Ahir, em va venir a buscar a la feina el mosso, per sorpresa de tota l'empresa, que es pensava que passava alguna cosa. Ja li dic jo que no vingui amb el cotxe oficial...
Bàsicament m'ajudava a carregar el famòs lot de Nadal, però això donarà per un altre blog...

Doncs quan arribo a casa, com ja m'esperava, la meva veïna cotilla surt al replà. Va ser la mateixa que va avisar a tothom que hi havia un mosso a casa meva i va trucar a la porta per si tot anava bé.
Evidentment li vaig dir que havia contractat un stripper i aquest anava vestit de mosso perquè em donava més morbo (la qual cosa és veritat..., la del morbo...)

Doncs bé, la veïna, que jo crec que deu de viure al vestíbul de casa seva, enganxada amb l'ull a la mirilla de la porta, va i em diu:
-Ja que vas poc carregada, et retorno el llibre que em vas deixar pels deures de ma filla i...
Ahhhggggg!!!!!!!!!!!
El meu pensament va anar directe per l'encantadora Cruella... "quan tinguis un llibre a la mà, mira la pàgina..."

Per tant agafo la pàgina 123, cinquena línia i...

Conscience, I have a clear ... about it: No creo tener culpa alguna por ello. (potser podriem dir-ho en Carod pel pacte ERC-PSC)
Conscience money: Dinero que se paga para descargar la conciencia. (Potser en Xamb sap molt d'això, de bon rotllo eh? no te res a veure amb les peruanes... noooo!!!!)
Conscience-stricken: lleno de remordimientos. (per aquí la majoria hi som...)
Conscientious: Concienzudo (objector): Objector de consciència. D'això des de que us coneixo a tots, ja em queda poca...

Podria seguir, però crec que ja està bé...
Ahh!! Perdoneu! El llibre es diu COLLINS Diccionari Inglés. Editorial Grijalbo

I no li paso el meme a ningú, ja en tinc prou amb l'amic invisible, que per cert, podria donar senyals de vida, oi? alguna pista?????

Qui se'n recorda ja del pont?

2006-12-13T00:02:00.000-08:00

Dimarts al vespre havia quedat amb el mosso per veure un partit del Barça al camp, però malauradament va tenir que anar a treballar d'urgències. Havien trobat a un jove d'uns 35 anys mort a la banyera de casa en circunstàncies sospitoses. El mosso es quedava a Can Fanga.
Dimecres vaig anar cap el Montseny a Can Marc, a San Esteve de Palautordera. Gran casa rural i millor cuina.
Dijous cap a Girona, que segons en Gatot, hi falta gent. Vaig deixar un pos-it a la porta del City of Arms, "jbauer està aquí", dedicat a la Joana.
Em vaig perdre per Lloret, jugant a Pitch & Putt, on afortunadament només hi vaig perdre 3 boles. Per a mi tot un récord.
Divendres va ser el dia de Tossa. Jo no hi pujut molt, potser un parell de cops l'any, però mai a l'estiu, Mikel!!!! A l'agost, al Pirineu. Li diré al Dess que hi vaig comprar paté de llebre i un vi tossenc que faria la delícia com a vi de taula a tots els bars de carretera.

Dissabte, amb un dia angelical, el gran dinar a La Granota, (Sils). Una torrada amb anxoves de l'Escala i uns bunyols de bacallà exquisits. Les anxoves son la meva perdició. Abans les comprava al mercat, les treia les espines, les netejava i les deixava macerar amb oli verge d'oliva, all i julivert... De segon em vaig partir un cabrit arrebossat fastuós. Llàstima que la crema catalana casolana ja no m'hi cabia...

Una abraçada a tots, Xarlie, perdona la meva absència literaria però he estat uns dies malaltona.
I sí, jo sempre parlo bé de tu!!!

Desconnectar

2006-12-05T03:00:00.000-08:00

Amics meus, per aquí és on aniré a passar uns dies de relax, descans, menjar gironí i una miqueta de festa. Potser fins i tot faré una partideta de Pitch & Putt.
Desitjo troba un dia així. L'aigua blava, neta, pura...
Una mar sense barques ni vaixells, ni les típiques boies d'amarre. Una tranquil.litat per alguns excessiva, però per a mi encisadora i idíl.lica.
A diferència d'altres, no faré grans esforços, ni bicicletades, tan sols caminaré per la platja nua de peus i d'ànima.
Això li dic jo desconnectar. Potser em sento a la platja, recolzada al mur, i passant les pàgines de El Afgano, tal com passen els minuts, escoltant el crepitar de les onades a les roques i el seu xiuxiueig en arribar a terra.
Despertar-me amb els sorolls de les orenetes i respirar aire pur gironí. Aquella petita brisa que passeja les aromes marítimes per tot el poble.
I sí, jo estaré per allà...

Ruta gastronòmica

2006-12-04T01:05:00.000-08:00

(Dedicat al Dessmond)

Eo bon amic, com no m'has donat més pistes, intentaré fer una ruta el més adient possible pels teus desitjos... culinaris.

Aquesta ruta gastronòmica et dessmontarà completament els teus plans.
Dessmond, ningú pot fer aquesta frekindera excursió sense sapiguer a on es pararà a menjar.
Espero que a quest cap de 7mana hagis practicat amb la bici, perquè si no, les agulletes seran descomunals...

Cal dir que és una terra de bon vi i oli, jo de tu compraria un bon oli d'oliva verge a alguna cooperativa. La millor truita de patates es fa amb aquest oli verge.

Bé comencem la ruta:

Si visites Mora d'Ebre, demana un conill al pebre.
Si arribes fins a la Ribera d'Ebre, et satisfarà un estofat de llebre.
A Tortosa menja un bon entrecot a la llossa.
I si vols menjar en plan de tapes, a Roquetes fan les millors croquetes.
A Ulldecona, res d'envejar a l'arroç d'Estepona.
i a l'Atmella no t'oblidis de fer una paella.
Cal recordar que a Gandesa fan els millors canelons de la Dehesa.
I si lo teu son els dolços, a Benifallet, bunyols i crepes de llet.
Per regar tot això, a Falset, el bon vi no et treurà la sed.
Ara, si després fas el que et rota, sempre pots menjar ancas de granota.
I si vas a l'Ampolla, pots menjar-te una bona... Dessmond!!!, Desmond!!! no corris!!!! A on vas????
(mai havia vist a ningú anant tant ràpid en bici...)

Efemèrides

2006-11-29T09:10:00.000-08:00

Dedicat al simpàtic Charlie.

Fa exactament una setmana va ser el seu aniversari. No em voldria recrear en el sopar que va fer i a tota la gent que va convidar. Potser no hi erem tots els que som, ni son tots els que estan.

Doncs aquell dijous, com cada matí, a les vuit llegeixo La Vanguardia, i a les clàssiques pàgines salmó es troben a part de més noticies, els Sants del dia i les persones famoses que cumpleixen anys llavors.
A mi em va fer gràcia llegir la persona que feia anys com ell (en un altre any, està clar)!!!
Com diria ell. Juas juas juas.
Llavors indagant pel google (poca feina, ja ho sé), vaig investigar les persones que havien nascut el mateix dia que jo.
Quina gran sorpresa, personatges i tius boníssims com en David Bowie, Elvis Presley i en Nacho Duato!!!! Guau!!! (com faria el gos d'en Mikel).

Tan sols us proposso que esbrineu quin famòs va nèixer el mateix dia que vosaltres. No cal que sigui el mateix any. A veure qui troba al més divertit, o freaky. Hi haurà premi pel guanyador-a.
A veure quí em supera!!!

Per cert, a part de dormir amb la Candy les darreres nits, també comparteixo llit amb el meu mosso i últimament hi ha una lluita aferrissada pel control del nòrdic.
Perquè m'aixeco de matinada morta de fred? i amb un simple llençolet?
D'acord que acostumo a dormir molt lleugereta de roba però... tots els homes feu igual amb els llençols? Feia temps que no passava totes les nits amb un noi, jo era més de "polvo i a tu casa", però bé, aquest és un altre tema...

Ja respirareu.

Arribar tard a la feina

2006-11-27T02:56:00.000-08:00

Bon dia a tothom!
Aquest mati ha estat horrible!! Sort que el cap d 7mana, una nit amb la Candela i l'altre amb el mosso ha estat espectaular!!!

Doncs bé, pel motiu que sigui la ràdio-despertador no ha sonat aquest matí, o jo no l'he sentit. Ja m'aixeco de mala llet, vaig amb presses. A la dutxa, un cop tota ensabonada, es para el calentador. Ahhggg!!!! M'acabo de dutxar amb aigua freda, em vesteixo ràpid, sense aquells minuts de gloria que mires l'armari i decideixes què posar-te. Menjo les restes del sopar i surto cap a la feina.
Els semàfors ja no estàn sincronitzats com cada matí, hi ha més caravana que mai i els minuts passen cada cop més de pressa.

Quan arribo a la feina, em trobo al meu jefe a l'entrada.
-Jbauer, arribes tard, saps què vol dir això?
-Arribar tard? Doncs que quan quedes amb algú a certa hora i tu arribes després de que hagin passat uns quants minuts... , doncs això se li diu arribar...
-Jbauer!! (em talla ell). Perquè arribes tard?
-perquè he sortit TARD de casa. Per cert, em convides a esmorzar?
-Estàs molt graciosilla avui, i la 7mana que ve t'en vas de pont????

He intentat canviar de tàctica, per millorar la situació, i perque vui el pont... i m'invento:
-La veritat és que tinc una malatia i vinc de l'hospital.
-i què és, Jbauer?
-És un edifici molt gran, que sembla un hotel, la gent va vestida de blanc, tenen moltes habitacions i a vegades poques lliures...
-Jbauer, ets un cas...
-Doncs aquest cas s'en vol anar a Alemanya pel pont...
-A Alemanya, i com és?
-És un pais centreuropeu i ara fa molt de fred i parlen com si t'insultessin...

el meu jefe, amb la paciència pel terra, acaba cedint...
-Vinga Jbauer et convido a esmorzar...

Feliç dilluns a tothom...

El camilleru (2)

2006-11-23T07:56:00.000-08:00

Aquell petó em va marcar, va ser una sencació agradable, i jo sense obrir els ulls.
A mi m'agrada i em fascina, que em tapin els ulls amb un mocador, per exemple. Tota nua al llit, i l'home acariciant-me i fent-me petons per tot el meu cos, i tu sense saber a on serà el proper ni a on ta tocarà, que si les cuixes, els pits...

Però aquella nit tan sols va haver-hi un de petó. Això sí, ben dolç...
Al matí següent vaig preguntar a les infermeres el nom del meu príncep... li direm Magnum.
El dia es va fer molt llarg, les hores no passaven i el rellotge s'emblava aturat. Lo bo es va esperar, que hi diuen. Vaig aprofitar a dormir el màxim possible durant el dia, la nit era nostre...

La foscor envaïa la ciutat, fanals il.luminats i les llums de les cases que es van apagant. El silenci domina l'hospital.
Puntual a la seva cita en Magnum apareix per la porta. Segueix el seu ritual de sempre. Em parla, els nivells, m'acaricia la mà... i llavors jo, obro els ulls, li agafo la mà i li dic:
-Hola M. M'agrada molt com em parles i mot més els teu petons.
Es va quedar glaçat, però ell no separava la mirada dels meus ulls i em seguia agafant la ma. Es va sentar al meu llit, i molt lentament es va anar aproximant cap a mi. La distància de mig metre entre els nostres llavis s'anava escorçant, però molt lentament. Van ser uns segons però s'em van fer eterns.
Finalment el contacte es va produir, llavis carnosos, barba rasurada, i serà perquè no hi crec gaire, però potser una petita xispa de fogositat es va enlluernar al xocar tots dos cossos. Petit intercanvi salival i una afectuosísima i entrenyable abraçada.

Llavors li vaig demanar que s'estirés una estona al llit amb mi. Necessitava els seus braços. Ho va fer, i vàrem romandre abraçats durant mitja hora, fins que la son ens va separar.

Al dia següent, diumenge al matí, li vaig explicar l'experiència al mosso. Òbviament aquella nit es va quedar ell a dormir amb mi...

Petonets a tothom ;-)

El camilleru (1)

2006-11-22T03:51:00.000-08:00

Dedicat a la Candela.

Com ja sabeu, he estat uns dies ingresada a l'hospital, fent-me proves i tot això. Però avui us vull parlar d'un fet més enriquidor.

Tal i com vaig saber després, cada matinada, algú entrava a la meva habitació i mirava els nivells del "suero", i que tots els cables que hi tenia i les màquines funcionessin correctament.

Però la matinada de divendres a dissabte va ser diferent. Jo estava desperta.
Vaig sentir que algú entrava per la porta. Vaig tancar els ulls. Sentia les passes cada cop més a prop. Notava la seva presència. Es distreu mirant els nivells de líquids i les màquines i de cop i volta em comença a parlar.
És una veu forta, greu, masculina, com la de Magnum. Son paraules d'ànim, de suport, ell sap el que estic passant i em conmouen les seves paraules. Sento una olor que desprén de sabó de nen. On he olorat abans aquesta fragància? Sí! Ja sé qui és. És ell!, camillero, metge resident o infermer. Jove, moreno i ampli d'esquenes.
Intento disimular el petit somriure que desprenen la comisura dels meus llavis, quan de cop i volta sento la seva gran i càlida mà a sobre del meu front. Potser m'està mirant si tinc febre (penso), però s'està un temps més que l'estrictament necessari. M'agrada la calor que em provoca.
Llavors m'agafa la mà pel canell, (potser m'està mirant els pols), però jo noto que el cor se m'està accelerant. I si descobreix que el pols se m'està disparant? què farà?
Però no, ell segueix parlant-me, amb aquella veu tan encisadora, mentre m'acaricia la mà. Son paraules maques, tendres, que m'arriben ben en dins.

Però noto que alguna cosa passa, les paraules sonen més fort i malauradament com a despedida i l'olor del sabó de nen cada cop més a prop... llavors ho noto. M'acaba de fer un petó als llavis... i em diu bona nit jbauer...

(continuarà)

Les olors que em barrufen

2006-11-16T01:55:00.000-08:00

Dedicat a en Mikel.

Abans de tot, agrair-vos els vostres missatges de suport, especialment a la Cruella.
Ja torno a ser per aquí, amb un troset menys del meu cos, que molt amablement el doctor House, amb Foreman i Cameron deuen estar analitzant ara mateix. Com sempre serà lupus.

Aquest dies a l'hospital, a part de veure a la tele la ruleta de la Fortuna i el Precio Justo (sí, ho tornen a fer), vaig estar pensant en vosaltres...

Us heu adonat de l'olor característica que fan tots els hospitals? Fan servir el mateix desinfectant, suavitzant, o què? A mi no em barrufa gens (com diria en Mikel).

Aquelles olors de la infància que sempre queden en el record...
Quines son les vostres?
Jo, de petita feia natació, i recordar l'olor de la piscina, del clor de l'aigua, la humitat, el vaho...
També em barrufava molt l'olor del pegamento Imedio, i encara el venen!!! ummm!!!!
Avui aniré a una papereria i compraré Imedio, plastidecor, els Dask, rotuladors carioca...
Segur que em diuen:
- ah! el teu nen te que fer un collage...
-Doncs no!, és per a mi, que tans sols ho vui olorar...
-Ah! és clar perdona... i tant... i perquè no compres una goma d'esborrar Milan?
-Bona idea!, dona'm una, gràcies, no sé què faria sense tu...

El que no em barrufava gens era anar a casa dels meus avis i al obrir l'armari de la iaia, aquella olor tan forta de naftalina que impregnava els abrigs de la iaia, i tu amb prou feines podies tossir al fer-li un petó. Uf!

Una imatge ideal per a mi, és està tumbada a la gespa, humida i acabada de tallar, i de fons, escoltant el soroll d'una cascada o un salt d'aigua... i tu llegint un llibre antic, d'aquells de pàgines grogues que fan aquella olor especial, d'Emilio Salgari (per exemple)...

Ara tindré una feinada per llegir-vos a tots... i si tot va bé, no tornaré a l'hospital fins a començament d'any...

Petonets a tothom.

Li dedico a la Cruella

2006-11-13T18:38:00.000-08:00

Hola amics, lo prometido és deuda i de moment és l'única foto meva que amago la cara.
Dissabte a la nit vaig sortir de festa i fins i tot em vaig emborratxar. Vaja, que em vaig desmadrar!!

Aquí vaig bastant apretada, per tant, no es veuen massa bé els pits, però es que entre la Candela i la Cruella, m'esteu fent sortir un petit troset lèsbic que...

Ja només falta que en Chamb publiqui la seva tervera part i em torni boja.

Tornant cap a casa, per un carrer de Gràcia ens vàrem trovar un control d'alcoholèmia. No teniem sortida!! I en F. havia begut. Sort que hi havia un gual permanent d'un parking. Aparquem el cotxe i anem cap als mossos. Tots dos bufem i positiu!!! vinga!!!
Total, que esperem a que s'envagin els mossos però al cap de 15 minuts un cotxe va voler entrar al parking, i és clar no va poder. Van trucar a la "amiga"grua i natrus en taxi cap a casa. El mosso va preferir la multa i la grua, que no pas una retirada de carnet, sent ell mosso. No cal que em dieu que no es pot beure i conduir. Es lo que hay y punto. Però va donar poc.

Després a casa meva ja vam començar les fotos que no podreu veure mai i a gastar tot un pot de nata...

Al matí següent a buscar el cotxe al dipòsit...

Entrevista de feina

2006-11-09T02:54:00.001-08:00

Hola amics.
Com ja sabreu, o no, treballo en una gran empresa internacional, bàsicament com a encarregada de resoldre marrons. O sigui Assistant de Direcció. Estic molt contenta i durant aquests 10 anys no he buscat feina enlloc.
Però la trocada de la setmana passada em va esdevenir un cert neguit. Un Head hunter estava buscant a una noia com jo, i em citava a una entrevista de feina. Jo fa anys que no faig ni cap test, ni cap entrevista, vaja, que per no fer, no faig ni els sudokus aquests. Però la oferta econòmica gairebé duplava l'actual, i em preguntava "Estic fora del mercat"?

Aquest matí ha estat l'entrevista. He demanat unes hores de "Asuntos Propios" a la feina i ben maca ella, la Jbauer s'aventura.

Arribo ben puntual i demano per la noia en qüestió. Estic en un hall espectacular. Un edifici maquíssim, d'una grandissima empresa que coneixeu tots. Per aquell hall no paren de passar homes, dones que semblen molt atrafegats. Em miren i segueixen el seu camí.
El temps passa, 10 minuts, 20, 30... i quan m'aixeco per anar-me indignada (tothom te un temps), apareix un home jove, ben engominat i somriure Profident que em fa passar a una sala.

Veig que no aixeca la mirada dels meus pits i em pregunta:
-Digues dos defectes teus.
Jo, que primer m'esperava un "Bon dia Jbauer com estàs?...", li dic
-La puntualitat!
-Dona, però això no és un defecte!
-Ho és quan l'altre persona arriba 40 minuts tard sense dir-te res!!
L'altre defecte, li dic, és que no em trobo cap defecte.

L'home, que ja li començava a bombejar una vena a la front, i les òrbites del seus ulls a punt d'estallar, ja que els meus pits seguien sent el seu punt de referencia... em diu:
-Bé, ara digues dos virtuts teves.
-A part de les físiques? I llavors m'agafo els pits amb les dues mans i els faig botar. També es mouen, li dic...

Evidentment, no he agafat el lloc, però m'he sentit genial. Sobretot quan li he dit enmig del hall i cridant més de lo normal:
Que li vagi molt bé pel Meeting Point, i sobretot després pel Bailen 22, a veure si es desfoga la calentura que porta!!!!!

La JBauer está en forma!

Una pregunteta...

2006-11-07T02:04:00.000-08:00

Com ja sebeu, tinc un fill. I ja durant l'embaràs vaig estar fins els nassos per contar l'embaràs per setmanes, que si 19, 25, 26... en lloc de mesos. Si més o menys és el mateix!!!
Però bé, ara em trobo en la situació que l'edad dels nens es conta amb mesos,que si 14, 16, o 21!!!
L'altre dia al parc em ve una noia i em diu: hola, em dic Maria i el fill fill Joan te 20 mesos, i tu?
Doncs jo em dic jbauer i estic entre els 400 i 450 mesos!!!!!!!!!

Per tant, fins quan tinc que contar l'edad en mesos??? Demano ajuda ATO kit.
Moltes gràcies.

PD: I avui estic millor, la Tura fora i arriba en Saura a Interior. Je, je. Us l'imagineu manant a fer fora a uns okupes a Gracia??? El meu mosso està trist... doncs que es foti!!!

No crec que duri tota la legislaTURA, ja ja. Ara jo li seguiré dient Tripartit!! vulguin o no.
I dissabte tots a Plaça Catalunya!!! No ens estem passant???

Cruella ja tinc email.

meme

2006-11-06T01:20:00.000-08:00

Hola a tots.
Ja sabeu que estic de molt mala llet, a causa del nou govern a Catalunya. No sé perquè hi han hagut eleccions. Ja podien fer un canvi de papers com han fet a la ciutat de Barcelona, i no gastar-se tants diners... bé perdoneu, que estic molt calenta... ( i no Chamb, no l'escalfor que tu creus). Vaja, que porto una 7mana que no em calenta ningú... però bé aquest és un altre tema!!!!

El Meme que em passar el Chamb, és sobre dins la meva curta però intensa vida dins el mon blogaire, tinc que escollir el meu millor post, o si més no, més diverit.

Doncs està clar. La història del IKEA!!!. Jo de petita, amb la meva germana jugàvem a ser los Angeles de Charlie. El meu germà era el Charlie, és clar. Sempre espiàvem a la gent. Je, je.

Però allà al cotxe, perseguint a aquella dona, em vaig sentir important. Va ser molt divertit. Nkara que també varem passar una mica de por pels carrers de Sant Adrià per si ens perdiem... Però va ser una gran història. Ara que venen les compres nadalenques potser espiarem a algú més.

i jo li paso el meme a la meva gironina Joana, que escriu com els angels...

Ja els tenim aquí!!!!!!!!!!

2006-11-02T00:37:00.000-08:00

Hola a tothom!
Avui arribo a la feina, cabrejada pel Barça, per les eleccions, pel mosso..., tinc un munt de papers a la taula... però no, avui era el dia!!

La meva companya S. m'ensenya uns paperets i em diu:
Hola Jack!, mira, que son per un sorteig d'una panera de l'escola de la meva filla... 2€.
Ok. dóna'm 2 números.

Després arriba en R. que al Basket del seu fill sortegen numeros per Nadal... 3€, però jugues 2€.
Ok. 2 numeros més.
Entre patinatge, escoles, i sobretot viatges de fi de curs dels fills dels meus companys m'he deixat 31€!!!

Desconecto de tants paperets i m'en vaig a esmorzar al Bar del polígon... i sí!!! ja tenen les participacions de Nadal!!! I com que els meus companys de feina han comprat tots...doncs 10€ més.
Arribo a la feina de mala llet, ja que pel camí ens em trobat un treballador de la ONCE, dient:
últimos!! últimos! últimos números!! I és clar em caigut tots. Doncs això, quan estic a la feina, rebem tots un mail del de Personal que diu que quants dècims volem de la Loteria de Navidad.
Però si jo encara no he vist al "calvo a la tele bufant"!!!!! Ahhhgg!!!!!!!

Ja no podré ni sortir de casa. Que si al forn, a la granjeta de casa, al quiosc, al súper... tothom ven participacions!! ...i com toqui allà on tu sempre compres...

En fi, que avui faré una Primitiva a veure si puc pagar-ho tot.

Necessito el fred

2006-10-30T18:50:00.000-08:00

OHHH!!!!!!
Com enyoro aquestes imatges.
Els arbres nevats, la neu caient indiscriminadament, amb una mica de vent que fa que les volves de neu, perdudes, vagin variant la seva direcció i expectant a on es deixen caure...
El fred... la gent ben abrigada, els guants, les bufandes, els gorros...

I tu, a casa amb una llar de foc, sentint el cruixir de la llenya mentre disfrutes d'una bona ampolla de vi negre.

Ell, al teu costat, cada cop més a prop, et comença a descordar els botons de la brusa. Música del mestre Dylan de fons. Comença a fer calor, molta calor.
En aquell mateix moment el temps s'atura. Tan sols son dos cossos que es busquen i es troben. Dos cossos que es deixen portar per la passiò, per l'amor, pel moment...

Quan es desperten, l'un al costat de l'altre, fa fred, el foc s'ha apagat, no queda vi i en Dylan s'ha esfumat... a fora segueix nevant i a vegades se sent el soroll de la ventisca. Ja és fosc...

Ell, s'aixeca i comença a fer foc de nou, ella torna a posar Dylan i se'n va cap a la cuina. Segur que trobarà una altre ampolla de vi...

El super i l'aigua

2006-10-26T02:02:00.000-07:00

Hola Amics,
El dimarts és el dia que vaig a comprar al Super. I us preguntareu, perquè? Doncs perquè el dissabte és quan va tothom i les aglomeracions em poden. Dilluns no es pot anar perquè no queda res del cap d 7mana, i és quan reponen. Però dimarts al matí es quan reponen els aliments fescos. Per tant dimarts a la tarda és el meu dia.

Ara, també diré que segons què tinc que comprar, vaig al Super del Barri, Guissona, DIA o Caprabo.

Doncs aquest dimarts em trobava a la secció d'aigües i un senyor amb traje i corbata i molt elegant, s'estava llegint les etiquetes de les ampolles. I jo, per fer-me una miqueta la graciosa li vaig dir:
-Perdoni senyor, però els preus estan possats a les estanteries.
I ell em diu, no, no, ja ho sé, estic mirant la composició química de l'aigua.
I jo li vaig dir: Ahhh! és clar! perdoni!

Llavors, ell em veure la meva cara d'escepticisme va començar a parlar de lo important per l'organisme de beure una aigua equilibrada, que l'aigua portava bicarbonats, sulfats, clorurs, calci, magnesi, potasi, silice i residus secs...

I jo li dic:
-jo pensava que portaven Hidrogen i Oxigen.. H2O... je, je.

Llavors va somriure (vaja, no és de pedra, vaig pensar)... I me diu que begui aigua de mineralització dèbil i pobres en sodi... i bla, bla, bla...

I jo li pregunto:
- i per fer els cubates, amb quina aigua omples els glaçons?
I em va dir:
-Aigua de Fuente Liviana. És la millor pels cubates, i pel Whisky.
La vaig comprar. Un pack de sis.

I quan surto del super... em trobo una furgoneta de repartiment d'aigua de Fuente Liviana, i el copilot em fa l'ullet, ara però, no portava el traje...

PD: per cert, us heu fixat que ja sigui de la Sierra de Cazorla, d'Osca o del Montseny, totes les aigües pasen per el Laboratori Oliver Rodés???? Deu ser milionari aquest Oliver!!!!

Du llu espic ingliss?????

2006-10-23T07:31:00.000-07:00

Potser digueu-me avorrida, però fixeu-vos:

Desde que las insignies es diuen pins, als maricons gays, els menjars freds lunch i els repartiment de cinema casting, aquest pais ja no és el que era. Ara, és molt, però molt més modern.

Abans els nens llegien tebeos, en lloc de comics, els empresaris feien negocis en lloc de bussiness, i els obrers de la construcció, tan ordinaris ells, treien la carmanyola per dinar en lloc del tupper-ware.
Jo al col.legi, vaig fer aerobic moltes vegades, però tonta de mi, creia que feia gimnasia. Si no dius alguna paraula en anglès, no ets ningú. No és el mateix dir panceta que bacon, ni vestíbul que hall, ni inconvenient que handicap. Jo ja no esmorzo pa de pasic, sino un plum-cake, ja no tinc sentiments si no feelings, compro tickets, faig rappel, rafting i camping (mai acampada). Això sí, quan tinc moquets a l'hivern em netejo amb Kleenex.

El ciutadà d'en peu ja no córrer, perquè córrer és de cobards, però en canvi fa footing. No fan descans a la feina, fan un break. El representant és un manager, las ninyeres baby-sitters i fins i tot nannies.
El jefe o boss, sempre està en meetings o brain storm, sempre amb la seva public-relation, perque la seva assistant envia mailings i organitza trainings abans d'anar-se al gym a fer body-fitness. Després tots a fer un cocktail on beuen bitter i roast-beef, que encara que sembli el mateix, engreixa molt menys que la carn.

Ara ja no posen anuncis, si no spots, que son molt millors i et permeten fer zapping.

Això sí, la única paraula que exportem nosaltres és la "SIESTA"

Espero que us hagi agradat... jo abans de llegir-ho, no sabia si tenia estress o es que estava fins els ovaris!!!!!!

Sortida Boletaire

2006-10-20T01:12:00.000-07:00

A vegades, hi ha coses que relativitzes, que no dones importancia, i prioritzes d'altres temes més urgents.
Doncs això m'ha passat amb un mail que vaig rebre del Comité d'Empresa, on es comentava una sortida "voluntaria" al bonic poble on els hi hagi d'Arbucies pel dissabte dia 21. Quan el vaig veure , vaig riure i el vaig borrar.
Doncs resulta que és demà!!! i com no hi ha quorum, fan venir als familiars per omplir els autocars que han llogat!. Fins i tot han convidat als camioners del bar del polígon!!!

I jo, com soc suplent del Comité, em veig amb l'obligació d'anar. Aahhhhhhhhhhhhhhgggggggg!!!

Bàsicamnet és una competició per motivar al personal, on hi haurà el concurs de qui aconsegueixi més bolets, qui faci el millor all-i-oli... i fins i tot qui pot parlar més estona bebent amb el porro de vi. (sí, ja sé què penseu...).
Ja només faltava juga al escondite o a la gallinita cega...

Coneixent als treballadors de l'empresa, gairebé tots compraran els bolets i també l'all-i-oli i després ho possaran a una carmanyola i faran veure que ho han fet ells.
Vaja, jo anava a fer-ho així!
Ja us explicaré com acabala la graellada de carn i boletada.
Per cert, jo aniré amb cotxe oficial. Només per veure la cara del Director General, amb els seus 110 kilos embotit en un seient de l'autocar i veure que un cotxe de mosso escorta a l'autocar.

Feliç weekend.

Mosso-JBauer. Romanticisme?

2006-10-16T02:06:00.000-07:00

Hola a tots.
Aquests dies he estat un miqueta desconectada, el portàtil em va fallar, però igualment he estat molt liada.
Em va trucar el mosso F. amb "l'excusa" que la hippie de la bicicleta va retirar la denúncia sobre mi i que si jo volia passar per allà per anul.lar també la meva denuncia. Ho vaig fer. No vui problemes amb aquesta "gentuza" i vaig anar cap allà.

Tot va anar massa ràpid i de cop i volta em vaig veure sopant amb ell a un Restaurant de la Diagonal. Va ser una vetllada perfecte. Vàrem riure molt. Fins i tot va rajar força sobre la Tura. Per si no ho sabíeu, viu a Mollet i gràcies a ella el peatge de Mollet és gratis, només per els de Mollet.
I més curiositats: La seva filla és mig cumba i mig okupa. Viu a Mollet en una kasa okupada. sorprenent, oi?

Dissabte el vaig convidar a sopar a casa, i quina fou la meva sorpressa quan va venir vestit de mosso!!!! havia tingut molta feina i com treballa a prop de casa...
Ja només faltava que hagués aparcat el cotxe amb les llums davant del portal de casa!!!! Ja us podeu imaginar els comentaris de les "porteres veïnes".

Sé que tothom està esperant aquest moment del post... i dir-vos que sí!! vem acabar a la meva habitació i ell fent un divertit "Full Monty" bastant currat.

Al dia següent vem anar per Cervera perquè treballava intentant controlar el transit. No va tenir sort: 20 km. de cues.

Ara, em vaig sentir com una reina, cotxe oficial, a 180km i sirena. Ah!! i moltes gràcies pel dinar gratuit senyora Tura.

Petonets F.

El joc de La Petanca

2006-10-09T01:43:00.000-07:00

Hola amics/gues. Feliç dilluns per tots.
Jo aquest cap de 7mana he descansat. Dissabte vaig anar al parc per jugar amb el nen, i després d'una hora de tobogan, columpis i embrutar-nos de sorra, ens vem quedar mirant a uns avis jugant a la petanca.

El meu fill es va quedar totalment embobat, mirant com anaven les boles d'una banda a l'altre i ell aplaudia quan xocaven dues boles. Després de 10 minuts amb el nen a coll, el vaig baixar al terra. Llavors ell, s'em va escapolir, va passar entre les cames d'uns senyors i va arribar a "la pista" de la petanca. Davant l'admiració de tothom, inclosa la meva, el nen va agafar el "boliche", (em sembla que bolig en català), enmig d'una partida, el va alçar ben adalt i el va tirar a terra.

Què graciós vaig pensar, vaig agafar al nen i demanar disculpes. Però llavors van començar els improperis dels jugadors, que no els hi va fer cap gracia. Què rabiosos es van possar!!!! Que si no podia tenir al nen quiet, que com educava al nen, etc. etc...

Resulta que els jugadors van estar discutint de què havien de fer ara amb el bolig, uns volien torna-ho a possar a on estava abans que el meu nen l'agafés, i els altres deixar-lo a on l'havia tirat el nen. Les regles de la petanca no estan molt clares en aquest aspecte.
Finalment van deixar el bolig a on estava ara, i la parella que li tocava tirar va guanyar la partida.
Vaig sentir més insults i mirades d'odi. Com si els hi anés la vida, i segur que només es juguen el cigaló de conyac! (si estigués el meu mosso...).
Llavors, a la següent partida, vaig tornar a deixar el nen al terra, i com ben educat que està, va tornar agafar el bolig i llençar-ho a terra. Amb tanta mala sort, o no, que va sortir de la pista i va anar a parar a un petit estanc d'aigua i peixets vermells.

Va tocar còrrer... amb el nen és clar...

Els ciclistes i la mare que els...

2006-10-04T08:47:00.000-07:00

Sí amics meus, finalment lo inevitable havia d'arribar.
Va ser tot just ahir al vespre. Sortia de la feina, cansada, amb ganes tumbar-me, o potser abans, arribar-me fins l'Abacus i comprar el darrer llibre de Matilde Asensi o El Afgano de Frederik Forsyth.
Cantonada Avda. Diagonal /Balmes. El sol es ponia lentament, enfosquint Barcelona gradualment. Baixo de l'autobús i ...un fort cop al maluc em fa aixecar els peus de terra, volar literalment i caure contra la marquesina del bus, i després al terra.
Moments d'angoixa, de patiment, de dolor, de fort dolor. Crits..., insults..., gent que intenta tocar-me, gent que prefereix no moure'm..., i jo aliena a tot això, dormo inconscientment al terra amb els ulls tancats i veient una blanca llum. L'única llum.

La gent em va dir que vaig trigar uns cinc minuts en obrir el ulls. I un parell més per trobar-me a mi mateixa. Llavors la vaig veure. Una noia jove, vestida estrafolariament, ja sigui okupa, cumba, friki, més igual. Allà hi era. Se m'aproxima i comença a insultar-me per haver-li trencat dos radis de la roda de la bici. I que li pagui.

No puc més, em fa mal tot, però veig el meu bolso a terra i, amb una força impropia de mi, l'agafo i l'estrello davant de la seva cara. Potser alguna sivella li va tocar de ple, perquè comença a sagnar ràpidament pel nas.
Ella, entrenada i experta en el cos a cos del barri okupa de Gràcia, m'agafa dels cabells i em tira al terra, i salta a sobre meu.

Uns segons després, que per a mi es van fer eterns, uns homes ens van separar...
Després ja us ho podeu imaginar. Ambulància, mossos, o sigui al Clínic (tac) i després a rebre una demanda i jo a possar una altre.

I el mosso em pregunta: nom? i potser pel mal de cap, jo li dic Bauer, Jbauer.
I ell es queda petrificat i respond tartamudejat: jo... jo... jo et lle..llegeixo...

Pelis Porno. Demano opinió.

2006-10-02T01:22:00.000-07:00

Aquet dissabte no tenia cangur i vaig convidar a sopar als amics a casa.
Sí!, ja ho sé!, jugava el Barça i a sobre el feien a la tele en obert.
Mentre les noies sopàvem a la taula, els nois sopaven al sofà veient el partit. Amb el que m'havia costat descongelar les pizzes i la truita del Guissona!! Indignada. Però com el Barça perdia i les noies estaven una mica callades, vaig treure la pregunta bomba:
- Ei noies, recomaneu-me una peli porno per veure.
Totes es van sulfurar dient que no veien aquestes coses. A mi em va estranyar perquè amb la meva antiga parella, esporàdicament, agafavem alguna peli porno per excitarnos, i perquè no, de tant en tant, intentar fer alguna postura rara. Em sembla que encara guardo el disfraç de policia. Però bé, aquest és una altre tema..
Els nois van començar a dir titols divertits com Jurassic Fuck, el clàssic català la Ventafucks, l'infantil Follèmon, sé quien te la chupó el último verano, cabalgando a Miss Daisy, los doce en el prostibulo... etc.
Però va quedar clar, que les parelles no veuen aquestes pelis, només reservades per universitaris i vells decrepits. Soc rara o potser davant els altres tots callen, com qui vota al PP?
Ja em direu què penseu.
Feliç dilluns.

Comité d'Empresa. Qui s'apunta?

2006-09-29T02:33:00.000-07:00

L'altre dia a la me va empresa van haver-hi eleccions per el Comité d'Empresa. Us preguntareu... eleccions??
Doncs sí, tothom es vol apuntar. Bàsicament per la fragilitat laboral de cadascú. Segons tinc entés l'empresa no pot fer fora a cap treballador que estigui al Comité. I son 4 anys!!!
A mi em va estranyar una mica quan van vindre fa uns mesos els de Tele5 de visita a la empresa. Deien que volien agafar idees per un nou programa. És clar, ara ja ho sé!!
Els que han sortit de Comité estan tot el dia a les màquines de vending, com si fòssin els "protas" de Càmera Café!
I la única idea que han donat és canviar les màquines per unes més modernes, amb millor cafè i que no es tragui les monedes...
Però si la gràcia d'aquestes màquines és precisament que es tragui les monedes! i poder donarli cops i patades fins que et cansis!!!!!!!!!, i per la merda de cafè que donaven... l'important era desfogar-te i pensar que és el teu jefe. Jo el dia que m'aixeco de mala llet ja em poso unes sabates de punta dura, especials per la màquina.
I l'altre màquina, la de xocolates, patates i demés... si la gràcia es veure com està a punt de caure la teva bossa i per un moment veus que no cau, que no saps com està pendulant, arriscant els límits de la gravetat, i li dones un cop a la màquina i no cau. I jo com soc menudeta aviso als meus companys que inclinen la màquina fins garirebé al terra. I a part de les meves patates, sorten crunch, congitos, xiclets i no sé que més.
A part, quan s'espatlla, l'home de la reparció no està gens malament, vaja, no és el chico de les 11 de la Coke light, però també fa goig.
Vaja que tot això m'ho treuran. Es que ja no tenim valors ni res!
Ara, ara ja sabré a qui donar-li les patates. Com diria en Lapoprta: Que n'aprenguin!!!!!!!!!
Ara m'en vaig a treure un cafè...

Ikea (2ona Part)

2006-09-28T01:57:00.000-07:00

Doncs la meva amiga i jo, vàrem seguir al cotxe fins al centre de Badalona, era molt divertit, estavem les dues emocionades, com Starky i Hutch.
Doncs resulta que aparquen el cotxe al centre, llavors en una desició ràpida i determinant faig baixar a la M. del cotxe i jo vaig a aparcar. La M. els segueix i entren en un bar-restaurant, llavors em truca i la veig sentada a la taula del costat. Impressioannt! No hi ha res més interesant en un bar que escoltar la conversa dels altres, jo gairabé em caig de la cadira movent el cap.
Fins si tot la M. els hi va demanar la sal!!!!!!!!!!!!!!
La parella va parlar de temes vanals, de Badalona... però a les postres es van demanar els telèfons i que tenien que repetir el dinar! on per cert, no estaven gens malament els musclus a la marinera.
Ella li va dir que vivia a Sant Adrià i si li podia apropar a casa. I ell li va dir que sí a canvi dels postres, però ella li va dir que acabaven de menjar-los, o algo així (no vem escoltar-ho bé), però li va riure.
Els vem seguir fins a Sant Adrià, va ser mol fàcil perque hi havia un caravanon impressionant. Quan la va deixar a casa, es van fer un pico!!
Nosaltres ens vem quedar una estona al portal per si sentiem més discusions del marit o si més no, crits.
Però no, tan sols vem sentir els sorolls de cops d'un martell.
Algú deuria estar montar algun armari del Ikea.

IKEA, si vols enfadar-te...

2006-09-26T07:14:00.000-07:00

Sí amics, ahir la M. i jo vàrem decidir anar al Ikea. Festa a Barcelona, la gent de celebracions o a la platja...
Doncs no!! estavem tots al Ikea!!! 1 hora per arribar i aparcar. Moltíssima gent. Massa i tot.
Però la meva amiga i jo no anem a comprar res, bàsicament fem apostes de les parelles. Cadascuna aposta per una i les seguim fins que arriben les discussions, que si tens sort arriben els crits i a la gran baralla, acompanyada d'insult per les sogres. La que vaig "espiar" jo, estaven al lloc d'oportunitats. Es van quedar un armari per 60€. una ganga! però l'havien de desmontar, i allà va começar lo divertit. No en tenien ni idea. Ella li deia que ho apuntés tot, que després no sabrien montar-ho. Vaig estar a punt de ajudar-los.
Però lo més divertit va ser quan van intentar possar-ho al cotxe. No hi cabia, ni amb els seients abatuts. Van discutir fins que ell li va dir que portava a l'armari o a ella. I va portar l'armari!!!!!
Evidentment la meva amiga i jo vàrem seguir a la dona, que va anar cap una parada de bus, però abans d'arribar, va parlar amb un senyor que tenia el cotxe aparcat per allà i s'en va anar amb ell a dins el cotxe!
Nosaltres dos (a l'estil Guido Brunetti), els hi vàrem seguir... (continuarà)...

Carnet per punts per els polítics

2006-09-21T04:38:00.000-07:00

El famàs carnet a reduit morts i concienciat els riscs de la conducció.
Però també es podria implantar als polítics. Partiriem de 100 punts perquè si no, no durarien ni un dia.
perdrein punts: Els Ministres, si s'equivoquen (regulació masiva d'inmigrants), promeses demagògiques (transport gratuit), globus sonda (peatges a les ciutats)...
També per les descalificacions als altres, quan parlin amb partits il.legalitzats, quan es fiquin a dins l'àmbit empresarial (BBVA, Endesa...)...
Però l'oposició també reuirà punts. Quan tornin a parlar del 11-M, quan critiquin les bodes homosexuals i després hi vagin, quan no ofereixin alternatives...
Si perds els punts del carnet, estaràs un any sense excercir. I els punts no es poden trasmetre.
El Govern, per recupera-los, haurà d'assistir a clase, aquest cop sense fer campanes, o fer un creuer amb Cayucos Viajes (senegal-Canaries), amb un parell d'inmigrants, un bomber gallec, un aturat, un accioniste d'Endesa, un becari mal pagat, una víctima del terrorisme i un regadiu murcià.
A l'oposició tindria que anar a Iraq per veure com a quedat després de les Azores.
I els nacionalistes tindrien que fer un viatge per Espanya, que no tot és Montserrat i el Monte Igeldo. Pasarien per les Huerdes d'Extremadura, la Sierra de Cazorla, Albarracín (Teruel existe), fins a Valdepeñas.
si amb això no millorem la política... (és una idea)...

Festes de la Mercé

2006-09-20T04:08:00.000-07:00

Hola bloggers.
Us volia preguntar si participeu activa o pasivament a les festes de la ciutat condal.
A banda del tema del pregó, que es farà en castellà per una gaditana-madrilenya...
I ja veureu que el proper any, serà un senegalés acabat d'arribar de les Canaries amb avió pagat per la Generalitat...
Era una oportunitat històrica perquè l'Hereu es presentés a la Ciutat, però aquest és un altre tema!
A la ciutat, a part de concerts, fan moltíssimes activitats, ja sigui per la gent gran o els infants.
Jo particularment, agafo el cotxe i desconecto com deia Fray Luis de León, "del mundanal ruido".

Una abraçada,

I.T.V. un mal son

2006-09-19T07:13:00.000-07:00

L'altre dia la meva tieta em va demanar si li podia trucar a l'itv per passar el cotxe. ella es posa molt nerviosa amb el contestador.
I jo també!! que si marqui el 1 o el 2, que marqui el num. de la matrícula, l'hora, premi 1 si és correcte. Ara el codi del centre de l'Itv, però què no soc de barcelona? busca'm tu el mes a prop de csa meva!! total que et diuen el codi de cada centre i ja portes un cacao al cap...
i tot per estalviarse a una persona que et digui: molt bé jbauer ens veiem dimarts a les 15'00h. a Còrcega. i ja ta!!!
Doncs avui l'he passat, i he passat una vergonya...
Els dos tius m'han fet baixar del cotxe, i tot per dir-me que la neteja dels baixos era correcta. després entre ells dos es deien: La tracció delantera del cotxe està molt bé (serà per els meus 90-95cm?). quan han mirat els pneumètics m'han preguntat si em culejava el cotxe, l'altre li ha dit que no gaire. Si alguna cosa maca tinc presisament és el cul (quina modèstia).
Després un ha entrat a dintre el cotxe per cordar-me bé el cinturó, l'altre dient-me embraga, embraga bien. Hasta el fondo!! uf!! ho he passat fatal!!
Sort que ja tic a la feina!
El proper dia ja li pagaré jo el mecànic a la tieta!!

Reunion de veïns.AHHhhgggg!!!!!!!!!

2006-09-15T01:10:00.000-07:00

Ahir al vespre, després de la feina i d'anar a mirar botigues per la Diagonal. ( i a punt de ser atropellada per un ciclista). Però d'aquest tema ja parlaré en un altre blog...
Doncs arribo a casa i em trobo a molta gent desconeguda al replà de l'edifici. I un home molt elegant em pregunta com et dius i quin pis. Jbauer, 3er 1ª, responc.
M'havien ben enganxat. reunió de veïns. La veritat és que no coneixo a ningú de l'edifici, (porto 4 anys), tret del president, que viu al mateix replà i és un home jubilat que m'ajuda a fer els petits arrenjaments de la casa. per exemple, des de arreglar-me una junta de la rentadora, el cable de l'aspiradora, fins arribar a penjar-me quadres i penjar algun aplic. Tranquils que és un home jubilat i ben casat.
Jo a casa no sé fer res. El meu idol és l'home de Bricomania, que, per cert, l'any passat m'el vaig trovar a Donosti i li vaig fer una abraçada molt afectuosa. I guanya molt en directe.
Doncs, si podeu evitar assistir-hi, això que guanyeu. Tres hores d'insults entre veïns per acabar al mateix lloc on eren. El president dimiteix i em voten a mi com a presidenta. Però si no coneixo a ningú!!! millor, així seràs imparcial, diuen.
Una nit que havia deixat el nen a casa dels meus pares i volia agafar un llibre i desconnectar...
Quina setmana, sort que s'acaba. per cert, que algú em recomani un llibre.

La presidenta.

Ahir vaig sortir

2006-09-13T01:31:00.000-07:00

Feia temps que no sortia, vaja que els meves amigues no em preparaven una "cita a cegues". tots els meus astres estaven a favor. Tenia cangur i havia trobat un vestidet molt bé de preu, i de conjunt unes sabates molt maques. Era el dia.
Havia quedat amb el F. al centre de Barcelona per prendre quelcom cap a les 21'00h. És clar, jo pensava que anàvem a sopar. Doncs no. Vàrem mig sopar en un bar, unes tapetes, cervesetes, i de fons com a fil musical el partit del Barça.
El sopar va començar molt bé, vàrem riure una mica i tot això, fins que el Barça va començar a marcar gols i el F ja nomès escoltava al comentarista, fins i tot va acavar movent la cadira per veure-ho millor.
Després del partit, i com plovia tant vàren anar a un pub del costat per fer una cervesa. van ser 20 metres però les meves sabates van aprofitar a trepitjar tots els bassals d'aigua.
Va ser un suplici de vetllada, no ens deiem res interesant, ell només parlava del Barça. Quan la pluja va minvar, vaig pensar: que m'acompanyi a casa i se acabó.
llavors em diu que ell viu allà al costat i que no porta cotxe, que ja ens veurem. Va en serio?
Total, que després d'enviar-lo a la merda, vaig anar en busca del taxi perdido. potser vaig tenir sort i en 10 minuts vaig trobar un. Ara, potser les meves sabates noves i ara molt mullades no diuen el mateix. el problema va ser que quan vaig arribar a casa no tenia diners, és extrany perque pensava que tenia un billet de 20€ en el bar, però bé no acusarem a ningú.
llavors li dic al taxista que m'apropi a un caixer per treure diners i em diu que tu misma guapa, pero el contandor sigue sumando. la pluja, els nervis, les preses i el caixer que va lent... ahhhggg!!!
Nit per oblidar. trigaré en tornar a sortir.

Les medusses

2006-09-12T01:08:00.000-07:00

Justament aquests tres dies, no m'han sentat gaire bé.
Aquest diumenge em va picar una medusa. una d'aquelles grises amb tentacles, que semblen un ou ferrat.
Per un poble de la Costa Brava, jo anava nedant tranquilament, disfrutant de la temperatura de l'aigua. m'agrada nedar bastant lluny. em sento sola, tranquil.la i desconecto de tot. tan sols estic jo, les onades i els braços per impulsar-me.
Doncs no, no estava sola. resulta que una medusa, totalment perduda per aquelles corrents m'estava esperant. va ser quan vaig parar de nedar, i de cop i volta la vaig veure just a sota meu, pensava que em tocaria les meves parts intimes, però en un moviment de por, la vaig tocar amb la planta del peu dret.
Possat orina havia sentit, del tot impòssible a dos cents metres de la sorra i a dins de l'aigua.
La picada no és com la típica d'una vespa, abella, és més forta i més compacta.
Et pica molt, l'únic que tens ganes és de rascar-te o rascar-te.
Evidentment vaig fer els dos cents metres fins la sorra en un temps rècord. i em va quedar el peu tot vermell i inflat.
M'he possat totes les cremes que he trobat, vinagre i fins i tot he remollat el peu en llet. no em pregunteu perquè.
No cal dir que avui vaig amb bambes a la feina.
Petonets

ni Estivill ni òsti...

2006-09-12T00:15:00.000-07:00

Feliç dimarts a tothom.
I a tots aquells que no els hi hagi agafat la tempestuosa pluja, doncs millor!!!!
Em presentaré una miqueta més.
Tinc trenta i tants, amb un fill de 14 mesos, i intento portar-ho el millor que puc, ja que el pare de la criatura (que hores d'ara segur que deu està pasant alguna de les seves ressaques), no col.labora gaire. bé, em passa una pensió, que ja és algo.
Doncs ahir el meu fill va saltar de la cuna. una cosa impensable, ja que la barana li arriba pels ulls.
Ni Mètode Estivill ni res!!
Era l'hora de la seva migdiada i no volia dormir, i el vaig deixar plorar i cada cinc minuts l'anava a veure, fins que la darrera vegada veig com salta del llit i cau de cap, amb un cop fortíssim.
Està clar que soc novata i estava sola a casa, i els nervis i els crits i vòmits em van espantar molt així que agafa el cotxe i cap a la Teknon d'urgencies. Al final dues radiografies i tot bé.
Però què puc fer? fico un matalàs a terra per quan torni a caure? no sé que fer.
El Chamb te fills però no sé si l'Hanna en te. ja em direu alguna cosa.

Una abraçada.

baobab

2006-09-07T07:38:00.000-07:00

Fa poc he descobert un bar, cafeteria... vaja un local nou.
Es diu Baobab.
No pensava que un local tan petit fos tan acollidor. Posen musica del mestre Dylan i d'altres que acompanyen a una estancia molt agradable.Fan una serie de tes molt aconseguits, per exemple el d'aromar de menta, només li falta el ron per semblar un autèntic mojito. que per cert, també en fan.Els esmorzar son el seu punt fort, vaja, de moment, amb unes tartes casolanes de llimona i de poma que no deixen indiferent a ningú. Els Baclava (pastes libanesas) estan de por.
Sembla, marcant les distàcies, el típic Central PErk de Friends, serà perque tenen també un sofà i en un raconera hi ha una guitarra per qual la Phibie de torn pot minimitzar la velada.
Menjars exòtics cassolans con el Hummus, i tota una serie d'amanides amb llimona i pinyons... etc.
Si algun dia hi aneu, ja m'ho fareu saber.
C/Taquigaf garriga cantonada Joan Gamper, al barri de Les Corts