jbauer24h@yahoo.es

Wednesday, November 29, 2006

Efemèrides

Dedicat al simpàtic Charlie.

Fa exactament una setmana va ser el seu aniversari. No em voldria recrear en el sopar que va fer i a tota la gent que va convidar. Potser no hi erem tots els que som, ni son tots els que estan.

Doncs aquell dijous, com cada matí, a les vuit llegeixo La Vanguardia, i a les clàssiques pàgines salmó es troben a part de més noticies, els Sants del dia i les persones famoses que cumpleixen anys llavors.
A mi em va fer gràcia llegir la persona que feia anys com ell (en un altre any, està clar)!!!
Com diria ell. Juas juas juas.
Llavors indagant pel google (poca feina, ja ho sé), vaig investigar les persones que havien nascut el mateix dia que jo.
Quina gran sorpresa, personatges i tius boníssims com en David Bowie, Elvis Presley i en Nacho Duato!!!! Guau!!! (com faria el gos d'en Mikel).

Tan sols us proposso que esbrineu quin famòs va nèixer el mateix dia que vosaltres. No cal que sigui el mateix any. A veure qui troba al més divertit, o freaky. Hi haurà premi pel guanyador-a.
A veure quí em supera!!!

Per cert, a part de dormir amb la Candy les darreres nits, també comparteixo llit amb el meu mosso i últimament hi ha una lluita aferrissada pel control del nòrdic.
Perquè m'aixeco de matinada morta de fred? i amb un simple llençolet?
D'acord que acostumo a dormir molt lleugereta de roba però... tots els homes feu igual amb els llençols? Feia temps que no passava totes les nits amb un noi, jo era més de "polvo i a tu casa", però bé, aquest és un altre tema...

Ja respirareu.

Monday, November 27, 2006

Arribar tard a la feina

Bon dia a tothom!
Aquest mati ha estat horrible!! Sort que el cap d 7mana, una nit amb la Candela i l'altre amb el mosso ha estat espectaular!!!

Doncs bé, pel motiu que sigui la ràdio-despertador no ha sonat aquest matí, o jo no l'he sentit. Ja m'aixeco de mala llet, vaig amb presses. A la dutxa, un cop tota ensabonada, es para el calentador. Ahhggg!!!! M'acabo de dutxar amb aigua freda, em vesteixo ràpid, sense aquells minuts de gloria que mires l'armari i decideixes què posar-te. Menjo les restes del sopar i surto cap a la feina.
Els semàfors ja no estàn sincronitzats com cada matí, hi ha més caravana que mai i els minuts passen cada cop més de pressa.

Quan arribo a la feina, em trobo al meu jefe a l'entrada.
-Jbauer, arribes tard, saps què vol dir això?
-Arribar tard? Doncs que quan quedes amb algú a certa hora i tu arribes després de que hagin passat uns quants minuts... , doncs això se li diu arribar...
-Jbauer!! (em talla ell). Perquè arribes tard?
-perquè he sortit TARD de casa. Per cert, em convides a esmorzar?
-Estàs molt graciosilla avui, i la 7mana que ve t'en vas de pont????

He intentat canviar de tàctica, per millorar la situació, i perque vui el pont... i m'invento:
-La veritat és que tinc una malatia i vinc de l'hospital.
-i què és, Jbauer?
-És un edifici molt gran, que sembla un hotel, la gent va vestida de blanc, tenen moltes habitacions i a vegades poques lliures...
-Jbauer, ets un cas...
-Doncs aquest cas s'en vol anar a Alemanya pel pont...
-A Alemanya, i com és?
-És un pais centreuropeu i ara fa molt de fred i parlen com si t'insultessin...

el meu jefe, amb la paciència pel terra, acaba cedint...
-Vinga Jbauer et convido a esmorzar...

Feliç dilluns a tothom...

Thursday, November 23, 2006

El camilleru (2)

Aquell petó em va marcar, va ser una sencació agradable, i jo sense obrir els ulls.
A mi m'agrada i em fascina, que em tapin els ulls amb un mocador, per exemple. Tota nua al llit, i l'home acariciant-me i fent-me petons per tot el meu cos, i tu sense saber a on serà el proper ni a on ta tocarà, que si les cuixes, els pits...

Però aquella nit tan sols va haver-hi un de petó. Això sí, ben dolç...
Al matí següent vaig preguntar a les infermeres el nom del meu príncep... li direm Magnum.
El dia es va fer molt llarg, les hores no passaven i el rellotge s'emblava aturat. Lo bo es va esperar, que hi diuen. Vaig aprofitar a dormir el màxim possible durant el dia, la nit era nostre...

La foscor envaïa la ciutat, fanals il.luminats i les llums de les cases que es van apagant. El silenci domina l'hospital.
Puntual a la seva cita en Magnum apareix per la porta. Segueix el seu ritual de sempre. Em parla, els nivells, m'acaricia la mà... i llavors jo, obro els ulls, li agafo la mà i li dic:
-Hola M. M'agrada molt com em parles i mot més els teu petons.
Es va quedar glaçat, però ell no separava la mirada dels meus ulls i em seguia agafant la ma. Es va sentar al meu llit, i molt lentament es va anar aproximant cap a mi. La distància de mig metre entre els nostres llavis s'anava escorçant, però molt lentament. Van ser uns segons però s'em van fer eterns.
Finalment el contacte es va produir, llavis carnosos, barba rasurada, i serà perquè no hi crec gaire, però potser una petita xispa de fogositat es va enlluernar al xocar tots dos cossos. Petit intercanvi salival i una afectuosísima i entrenyable abraçada.

Llavors li vaig demanar que s'estirés una estona al llit amb mi. Necessitava els seus braços. Ho va fer, i vàrem romandre abraçats durant mitja hora, fins que la son ens va separar.

Al dia següent, diumenge al matí, li vaig explicar l'experiència al mosso. Òbviament aquella nit es va quedar ell a dormir amb mi...

Petonets a tothom ;-)

Wednesday, November 22, 2006

El camilleru (1)

Dedicat a la Candela.

Com ja sabeu, he estat uns dies ingresada a l'hospital, fent-me proves i tot això. Però avui us vull parlar d'un fet més enriquidor.

Tal i com vaig saber després, cada matinada, algú entrava a la meva habitació i mirava els nivells del "suero", i que tots els cables que hi tenia i les màquines funcionessin correctament.

Però la matinada de divendres a dissabte va ser diferent. Jo estava desperta.
Vaig sentir que algú entrava per la porta. Vaig tancar els ulls. Sentia les passes cada cop més a prop. Notava la seva presència. Es distreu mirant els nivells de líquids i les màquines i de cop i volta em comença a parlar.
És una veu forta, greu, masculina, com la de Magnum. Son paraules d'ànim, de suport, ell sap el que estic passant i em conmouen les seves paraules. Sento una olor que desprén de sabó de nen. On he olorat abans aquesta fragància? Sí! Ja sé qui és. És ell!, camillero, metge resident o infermer. Jove, moreno i ampli d'esquenes.
Intento disimular el petit somriure que desprenen la comisura dels meus llavis, quan de cop i volta sento la seva gran i càlida mà a sobre del meu front. Potser m'està mirant si tinc febre (penso), però s'està un temps més que l'estrictament necessari. M'agrada la calor que em provoca.
Llavors m'agafa la mà pel canell, (potser m'està mirant els pols), però jo noto que el cor se m'està accelerant. I si descobreix que el pols se m'està disparant? què farà?
Però no, ell segueix parlant-me, amb aquella veu tan encisadora, mentre m'acaricia la mà. Son paraules maques, tendres, que m'arriben ben en dins.

Però noto que alguna cosa passa, les paraules sonen més fort i malauradament com a despedida i l'olor del sabó de nen cada cop més a prop... llavors ho noto. M'acaba de fer un petó als llavis... i em diu bona nit jbauer...

(continuarà)

Thursday, November 16, 2006

Les olors que em barrufen

Dedicat a en Mikel.

Abans de tot, agrair-vos els vostres missatges de suport, especialment a la Cruella.
Ja torno a ser per aquí, amb un troset menys del meu cos, que molt amablement el doctor House, amb Foreman i Cameron deuen estar analitzant ara mateix. Com sempre serà lupus.

Aquest dies a l'hospital, a part de veure a la tele la ruleta de la Fortuna i el Precio Justo (sí, ho tornen a fer), vaig estar pensant en vosaltres...

Us heu adonat de l'olor característica que fan tots els hospitals? Fan servir el mateix desinfectant, suavitzant, o què? A mi no em barrufa gens (com diria en Mikel).

Aquelles olors de la infància que sempre queden en el record...
Quines son les vostres?
Jo, de petita feia natació, i recordar l'olor de la piscina, del clor de l'aigua, la humitat, el vaho...
També em barrufava molt l'olor del pegamento Imedio, i encara el venen!!! ummm!!!!
Avui aniré a una papereria i compraré Imedio, plastidecor, els Dask, rotuladors carioca...
Segur que em diuen:
- ah! el teu nen te que fer un collage...
-Doncs no!, és per a mi, que tans sols ho vui olorar...
-Ah! és clar perdona... i tant... i perquè no compres una goma d'esborrar Milan?
-Bona idea!, dona'm una, gràcies, no sé què faria sense tu...

El que no em barrufava gens era anar a casa dels meus avis i al obrir l'armari de la iaia, aquella olor tan forta de naftalina que impregnava els abrigs de la iaia, i tu amb prou feines podies tossir al fer-li un petó. Uf!

Una imatge ideal per a mi, és està tumbada a la gespa, humida i acabada de tallar, i de fons, escoltant el soroll d'una cascada o un salt d'aigua... i tu llegint un llibre antic, d'aquells de pàgines grogues que fan aquella olor especial, d'Emilio Salgari (per exemple)...

Ara tindré una feinada per llegir-vos a tots... i si tot va bé, no tornaré a l'hospital fins a començament d'any...

Petonets a tothom.

Monday, November 13, 2006

Li dedico a la Cruella


Hola amics, lo prometido és deuda i de moment és l'única foto meva que amago la cara.
Dissabte a la nit vaig sortir de festa i fins i tot em vaig emborratxar. Vaja, que em vaig desmadrar!!

Aquí vaig bastant apretada, per tant, no es veuen massa bé els pits, però es que entre la Candela i la Cruella, m'esteu fent sortir un petit troset lèsbic que...

Ja només falta que en Chamb publiqui la seva tervera part i em torni boja.

Tornant cap a casa, per un carrer de Gràcia ens vàrem trovar un control d'alcoholèmia. No teniem sortida!! I en F. havia begut. Sort que hi havia un gual permanent d'un parking. Aparquem el cotxe i anem cap als mossos. Tots dos bufem i positiu!!! vinga!!!
Total, que esperem a que s'envagin els mossos però al cap de 15 minuts un cotxe va voler entrar al parking, i és clar no va poder. Van trucar a la "amiga"grua i natrus en taxi cap a casa. El mosso va preferir la multa i la grua, que no pas una retirada de carnet, sent ell mosso. No cal que em dieu que no es pot beure i conduir. Es lo que hay y punto. Però va donar poc.

Després a casa meva ja vam començar les fotos que no podreu veure mai i a gastar tot un pot de nata...

Al matí següent a buscar el cotxe al dipòsit...

Thursday, November 09, 2006

Entrevista de feina

Hola amics.
Com ja sabreu, o no, treballo en una gran empresa internacional, bàsicament com a encarregada de resoldre marrons. O sigui Assistant de Direcció. Estic molt contenta i durant aquests 10 anys no he buscat feina enlloc.
Però la trocada de la setmana passada em va esdevenir un cert neguit. Un Head hunter estava buscant a una noia com jo, i em citava a una entrevista de feina. Jo fa anys que no faig ni cap test, ni cap entrevista, vaja, que per no fer, no faig ni els sudokus aquests. Però la oferta econòmica gairebé duplava l'actual, i em preguntava "Estic fora del mercat"?

Aquest matí ha estat l'entrevista. He demanat unes hores de "Asuntos Propios" a la feina i ben maca ella, la Jbauer s'aventura.

Arribo ben puntual i demano per la noia en qüestió. Estic en un hall espectacular. Un edifici maquíssim, d'una grandissima empresa que coneixeu tots. Per aquell hall no paren de passar homes, dones que semblen molt atrafegats. Em miren i segueixen el seu camí.
El temps passa, 10 minuts, 20, 30... i quan m'aixeco per anar-me indignada (tothom te un temps), apareix un home jove, ben engominat i somriure Profident que em fa passar a una sala.

Veig que no aixeca la mirada dels meus pits i em pregunta:
-Digues dos defectes teus.
Jo, que primer m'esperava un "Bon dia Jbauer com estàs?...", li dic
-La puntualitat!
-Dona, però això no és un defecte!
-Ho és quan l'altre persona arriba 40 minuts tard sense dir-te res!!
L'altre defecte, li dic, és que no em trobo cap defecte.

L'home, que ja li començava a bombejar una vena a la front, i les òrbites del seus ulls a punt d'estallar, ja que els meus pits seguien sent el seu punt de referencia... em diu:
-Bé, ara digues dos virtuts teves.
-A part de les físiques? I llavors m'agafo els pits amb les dues mans i els faig botar. També es mouen, li dic...

Evidentment, no he agafat el lloc, però m'he sentit genial. Sobretot quan li he dit enmig del hall i cridant més de lo normal:
Que li vagi molt bé pel Meeting Point, i sobretot després pel Bailen 22, a veure si es desfoga la calentura que porta!!!!!

La JBauer está en forma!

Tuesday, November 07, 2006

Una pregunteta...

Com ja sebeu, tinc un fill. I ja durant l'embaràs vaig estar fins els nassos per contar l'embaràs per setmanes, que si 19, 25, 26... en lloc de mesos. Si més o menys és el mateix!!!
Però bé, ara em trobo en la situació que l'edad dels nens es conta amb mesos,que si 14, 16, o 21!!!
L'altre dia al parc em ve una noia i em diu: hola, em dic Maria i el fill fill Joan te 20 mesos, i tu?
Doncs jo em dic jbauer i estic entre els 400 i 450 mesos!!!!!!!!!

Per tant, fins quan tinc que contar l'edad en mesos??? Demano ajuda ATO kit.
Moltes gràcies.

PD: I avui estic millor, la Tura fora i arriba en Saura a Interior. Je, je. Us l'imagineu manant a fer fora a uns okupes a Gracia??? El meu mosso està trist... doncs que es foti!!!

No crec que duri tota la legislaTURA, ja ja. Ara jo li seguiré dient Tripartit!! vulguin o no.
I dissabte tots a Plaça Catalunya!!! No ens estem passant???

Cruella ja tinc email.

Monday, November 06, 2006

meme

Hola a tots.
Ja sabeu que estic de molt mala llet, a causa del nou govern a Catalunya. No sé perquè hi han hagut eleccions. Ja podien fer un canvi de papers com han fet a la ciutat de Barcelona, i no gastar-se tants diners... bé perdoneu, que estic molt calenta... ( i no Chamb, no l'escalfor que tu creus). Vaja, que porto una 7mana que no em calenta ningú... però bé aquest és un altre tema!!!!

El Meme que em passar el Chamb, és sobre dins la meva curta però intensa vida dins el mon blogaire, tinc que escollir el meu millor post, o si més no, més diverit.

Doncs està clar. La història del IKEA!!!. Jo de petita, amb la meva germana jugàvem a ser los Angeles de Charlie. El meu germà era el Charlie, és clar. Sempre espiàvem a la gent. Je, je.

Però allà al cotxe, perseguint a aquella dona, em vaig sentir important. Va ser molt divertit. Nkara que també varem passar una mica de por pels carrers de Sant Adrià per si ens perdiem... Però va ser una gran història. Ara que venen les compres nadalenques potser espiarem a algú més.

i jo li paso el meme a la meva gironina Joana, que escriu com els angels...

Thursday, November 02, 2006

Ja els tenim aquí!!!!!!!!!!

Hola a tothom!
Avui arribo a la feina, cabrejada pel Barça, per les eleccions, pel mosso..., tinc un munt de papers a la taula... però no, avui era el dia!!

La meva companya S. m'ensenya uns paperets i em diu:
Hola Jack!, mira, que son per un sorteig d'una panera de l'escola de la meva filla... 2€.
Ok. dóna'm 2 números.

Després arriba en R. que al Basket del seu fill sortegen numeros per Nadal... 3€, però jugues 2€.
Ok. 2 numeros més.
Entre patinatge, escoles, i sobretot viatges de fi de curs dels fills dels meus companys m'he deixat 31€!!!

Desconecto de tants paperets i m'en vaig a esmorzar al Bar del polígon... i sí!!! ja tenen les participacions de Nadal!!! I com que els meus companys de feina han comprat tots...doncs 10€ més.
Arribo a la feina de mala llet, ja que pel camí ens em trobat un treballador de la ONCE, dient:
últimos!! últimos! últimos números!! I és clar em caigut tots. Doncs això, quan estic a la feina, rebem tots un mail del de Personal que diu que quants dècims volem de la Loteria de Navidad.
Però si jo encara no he vist al "calvo a la tele bufant"!!!!! Ahhhgg!!!!!!!

Ja no podré ni sortir de casa. Que si al forn, a la granjeta de casa, al quiosc, al súper... tothom ven participacions!! ...i com toqui allà on tu sempre compres...

En fi, que avui faré una Primitiva a veure si puc pagar-ho tot.