jbauer24h@yahoo.es

Monday, October 30, 2006

Necessito el fred

OHHH!!!!!!
Com enyoro aquestes imatges.
Els arbres nevats, la neu caient indiscriminadament, amb una mica de vent que fa que les volves de neu, perdudes, vagin variant la seva direcció i expectant a on es deixen caure...
El fred... la gent ben abrigada, els guants, les bufandes, els gorros...

I tu, a casa amb una llar de foc, sentint el cruixir de la llenya mentre disfrutes d'una bona ampolla de vi negre.

Ell, al teu costat, cada cop més a prop, et comença a descordar els botons de la brusa. Música del mestre Dylan de fons. Comença a fer calor, molta calor.
En aquell mateix moment el temps s'atura. Tan sols son dos cossos que es busquen i es troben. Dos cossos que es deixen portar per la passiò, per l'amor, pel moment...

Quan es desperten, l'un al costat de l'altre, fa fred, el foc s'ha apagat, no queda vi i en Dylan s'ha esfumat... a fora segueix nevant i a vegades se sent el soroll de la ventisca. Ja és fosc...

Ell, s'aixeca i comença a fer foc de nou, ella torna a posar Dylan i se'n va cap a la cuina. Segur que trobarà una altre ampolla de vi...

Thursday, October 26, 2006

El super i l'aigua

Hola Amics,
El dimarts és el dia que vaig a comprar al Super. I us preguntareu, perquè? Doncs perquè el dissabte és quan va tothom i les aglomeracions em poden. Dilluns no es pot anar perquè no queda res del cap d 7mana, i és quan reponen. Però dimarts al matí es quan reponen els aliments fescos. Per tant dimarts a la tarda és el meu dia.

Ara, també diré que segons què tinc que comprar, vaig al Super del Barri, Guissona, DIA o Caprabo.

Doncs aquest dimarts em trobava a la secció d'aigües i un senyor amb traje i corbata i molt elegant, s'estava llegint les etiquetes de les ampolles. I jo, per fer-me una miqueta la graciosa li vaig dir:
-Perdoni senyor, però els preus estan possats a les estanteries.
I ell em diu, no, no, ja ho sé, estic mirant la composició química de l'aigua.
I jo li vaig dir: Ahhh! és clar! perdoni!

Llavors, ell em veure la meva cara d'escepticisme va començar a parlar de lo important per l'organisme de beure una aigua equilibrada, que l'aigua portava bicarbonats, sulfats, clorurs, calci, magnesi, potasi, silice i residus secs...

I jo li dic:
-jo pensava que portaven Hidrogen i Oxigen.. H2O... je, je.

Llavors va somriure (vaja, no és de pedra, vaig pensar)... I me diu que begui aigua de mineralització dèbil i pobres en sodi... i bla, bla, bla...

I jo li pregunto:
- i per fer els cubates, amb quina aigua omples els glaçons?
I em va dir:
-Aigua de Fuente Liviana. És la millor pels cubates, i pel Whisky.
La vaig comprar. Un pack de sis.

I quan surto del super... em trobo una furgoneta de repartiment d'aigua de Fuente Liviana, i el copilot em fa l'ullet, ara però, no portava el traje...

PD: per cert, us heu fixat que ja sigui de la Sierra de Cazorla, d'Osca o del Montseny, totes les aigües pasen per el Laboratori Oliver Rodés???? Deu ser milionari aquest Oliver!!!!

Monday, October 23, 2006

Du llu espic ingliss?????

Potser digueu-me avorrida, però fixeu-vos:

Desde que las insignies es diuen pins, als maricons gays, els menjars freds lunch i els repartiment de cinema casting, aquest pais ja no és el que era. Ara, és molt, però molt més modern.

Abans els nens llegien tebeos, en lloc de comics, els empresaris feien negocis en lloc de bussiness, i els obrers de la construcció, tan ordinaris ells, treien la carmanyola per dinar en lloc del tupper-ware.
Jo al col.legi, vaig fer aerobic moltes vegades, però tonta de mi, creia que feia gimnasia. Si no dius alguna paraula en anglès, no ets ningú. No és el mateix dir panceta que bacon, ni vestíbul que hall, ni inconvenient que handicap. Jo ja no esmorzo pa de pasic, sino un plum-cake, ja no tinc sentiments si no feelings, compro tickets, faig rappel, rafting i camping (mai acampada). Això sí, quan tinc moquets a l'hivern em netejo amb Kleenex.

El ciutadà d'en peu ja no córrer, perquè córrer és de cobards, però en canvi fa footing. No fan descans a la feina, fan un break. El representant és un manager, las ninyeres baby-sitters i fins i tot nannies.
El jefe o boss, sempre està en meetings o brain storm, sempre amb la seva public-relation, perque la seva assistant envia mailings i organitza trainings abans d'anar-se al gym a fer body-fitness. Després tots a fer un cocktail on beuen bitter i roast-beef, que encara que sembli el mateix, engreixa molt menys que la carn.

Ara ja no posen anuncis, si no spots, que son molt millors i et permeten fer zapping.

Això sí, la única paraula que exportem nosaltres és la "SIESTA"

Espero que us hagi agradat... jo abans de llegir-ho, no sabia si tenia estress o es que estava fins els ovaris!!!!!!

Friday, October 20, 2006

Sortida Boletaire

A vegades, hi ha coses que relativitzes, que no dones importancia, i prioritzes d'altres temes més urgents.
Doncs això m'ha passat amb un mail que vaig rebre del Comité d'Empresa, on es comentava una sortida "voluntaria" al bonic poble on els hi hagi d'Arbucies pel dissabte dia 21. Quan el vaig veure , vaig riure i el vaig borrar.
Doncs resulta que és demà!!! i com no hi ha quorum, fan venir als familiars per omplir els autocars que han llogat!. Fins i tot han convidat als camioners del bar del polígon!!!

I jo, com soc suplent del Comité, em veig amb l'obligació d'anar. Aahhhhhhhhhhhhhhgggggggg!!!

Bàsicamnet és una competició per motivar al personal, on hi haurà el concurs de qui aconsegueixi més bolets, qui faci el millor all-i-oli... i fins i tot qui pot parlar més estona bebent amb el porro de vi. (sí, ja sé què penseu...).
Ja només faltava juga al escondite o a la gallinita cega...

Coneixent als treballadors de l'empresa, gairebé tots compraran els bolets i també l'all-i-oli i després ho possaran a una carmanyola i faran veure que ho han fet ells.
Vaja, jo anava a fer-ho així!
Ja us explicaré com acabala la graellada de carn i boletada.
Per cert, jo aniré amb cotxe oficial. Només per veure la cara del Director General, amb els seus 110 kilos embotit en un seient de l'autocar i veure que un cotxe de mosso escorta a l'autocar.

Feliç weekend.

Monday, October 16, 2006

Mosso-JBauer. Romanticisme?

Hola a tots.
Aquests dies he estat un miqueta desconectada, el portàtil em va fallar, però igualment he estat molt liada.
Em va trucar el mosso F. amb "l'excusa" que la hippie de la bicicleta va retirar la denúncia sobre mi i que si jo volia passar per allà per anul.lar també la meva denuncia. Ho vaig fer. No vui problemes amb aquesta "gentuza" i vaig anar cap allà.

Tot va anar massa ràpid i de cop i volta em vaig veure sopant amb ell a un Restaurant de la Diagonal. Va ser una vetllada perfecte. Vàrem riure molt. Fins i tot va rajar força sobre la Tura. Per si no ho sabíeu, viu a Mollet i gràcies a ella el peatge de Mollet és gratis, només per els de Mollet.
I més curiositats: La seva filla és mig cumba i mig okupa. Viu a Mollet en una kasa okupada. sorprenent, oi?

Dissabte el vaig convidar a sopar a casa, i quina fou la meva sorpressa quan va venir vestit de mosso!!!! havia tingut molta feina i com treballa a prop de casa...
Ja només faltava que hagués aparcat el cotxe amb les llums davant del portal de casa!!!! Ja us podeu imaginar els comentaris de les "porteres veïnes".

Sé que tothom està esperant aquest moment del post... i dir-vos que sí!! vem acabar a la meva habitació i ell fent un divertit "Full Monty" bastant currat.

Al dia següent vem anar per Cervera perquè treballava intentant controlar el transit. No va tenir sort: 20 km. de cues.

Ara, em vaig sentir com una reina, cotxe oficial, a 180km i sirena. Ah!! i moltes gràcies pel dinar gratuit senyora Tura.

Petonets F.

Monday, October 09, 2006

El joc de La Petanca

Hola amics/gues. Feliç dilluns per tots.
Jo aquest cap de 7mana he descansat. Dissabte vaig anar al parc per jugar amb el nen, i després d'una hora de tobogan, columpis i embrutar-nos de sorra, ens vem quedar mirant a uns avis jugant a la petanca.

El meu fill es va quedar totalment embobat, mirant com anaven les boles d'una banda a l'altre i ell aplaudia quan xocaven dues boles. Després de 10 minuts amb el nen a coll, el vaig baixar al terra. Llavors ell, s'em va escapolir, va passar entre les cames d'uns senyors i va arribar a "la pista" de la petanca. Davant l'admiració de tothom, inclosa la meva, el nen va agafar el "boliche", (em sembla que bolig en català), enmig d'una partida, el va alçar ben adalt i el va tirar a terra.

Què graciós vaig pensar, vaig agafar al nen i demanar disculpes. Però llavors van començar els improperis dels jugadors, que no els hi va fer cap gracia. Què rabiosos es van possar!!!! Que si no podia tenir al nen quiet, que com educava al nen, etc. etc...

Resulta que els jugadors van estar discutint de què havien de fer ara amb el bolig, uns volien torna-ho a possar a on estava abans que el meu nen l'agafés, i els altres deixar-lo a on l'havia tirat el nen. Les regles de la petanca no estan molt clares en aquest aspecte.
Finalment van deixar el bolig a on estava ara, i la parella que li tocava tirar va guanyar la partida.
Vaig sentir més insults i mirades d'odi. Com si els hi anés la vida, i segur que només es juguen el cigaló de conyac! (si estigués el meu mosso...).
Llavors, a la següent partida, vaig tornar a deixar el nen al terra, i com ben educat que està, va tornar agafar el bolig i llençar-ho a terra. Amb tanta mala sort, o no, que va sortir de la pista i va anar a parar a un petit estanc d'aigua i peixets vermells.

Va tocar còrrer... amb el nen és clar...

Wednesday, October 04, 2006

Els ciclistes i la mare que els...

Sí amics meus, finalment lo inevitable havia d'arribar.
Va ser tot just ahir al vespre. Sortia de la feina, cansada, amb ganes tumbar-me, o potser abans, arribar-me fins l'Abacus i comprar el darrer llibre de Matilde Asensi o El Afgano de Frederik Forsyth.
Cantonada Avda. Diagonal /Balmes. El sol es ponia lentament, enfosquint Barcelona gradualment. Baixo de l'autobús i ...un fort cop al maluc em fa aixecar els peus de terra, volar literalment i caure contra la marquesina del bus, i després al terra.
Moments d'angoixa, de patiment, de dolor, de fort dolor. Crits..., insults..., gent que intenta tocar-me, gent que prefereix no moure'm..., i jo aliena a tot això, dormo inconscientment al terra amb els ulls tancats i veient una blanca llum. L'única llum.

La gent em va dir que vaig trigar uns cinc minuts en obrir el ulls. I un parell més per trobar-me a mi mateixa. Llavors la vaig veure. Una noia jove, vestida estrafolariament, ja sigui okupa, cumba, friki, més igual. Allà hi era. Se m'aproxima i comença a insultar-me per haver-li trencat dos radis de la roda de la bici. I que li pagui.

No puc més, em fa mal tot, però veig el meu bolso a terra i, amb una força impropia de mi, l'agafo i l'estrello davant de la seva cara. Potser alguna sivella li va tocar de ple, perquè comença a sagnar ràpidament pel nas.
Ella, entrenada i experta en el cos a cos del barri okupa de Gràcia, m'agafa dels cabells i em tira al terra, i salta a sobre meu.

Uns segons després, que per a mi es van fer eterns, uns homes ens van separar...
Després ja us ho podeu imaginar. Ambulància, mossos, o sigui al Clínic (tac) i després a rebre una demanda i jo a possar una altre.

I el mosso em pregunta: nom? i potser pel mal de cap, jo li dic Bauer, Jbauer.
I ell es queda petrificat i respond tartamudejat: jo... jo... jo et lle..llegeixo...

Monday, October 02, 2006

Pelis Porno. Demano opinió.

Aquet dissabte no tenia cangur i vaig convidar a sopar als amics a casa.
Sí!, ja ho sé!, jugava el Barça i a sobre el feien a la tele en obert.
Mentre les noies sopàvem a la taula, els nois sopaven al sofà veient el partit. Amb el que m'havia costat descongelar les pizzes i la truita del Guissona!! Indignada. Però com el Barça perdia i les noies estaven una mica callades, vaig treure la pregunta bomba:
- Ei noies, recomaneu-me una peli porno per veure.
Totes es van sulfurar dient que no veien aquestes coses. A mi em va estranyar perquè amb la meva antiga parella, esporàdicament, agafavem alguna peli porno per excitarnos, i perquè no, de tant en tant, intentar fer alguna postura rara. Em sembla que encara guardo el disfraç de policia. Però bé, aquest és una altre tema..
Els nois van començar a dir titols divertits com Jurassic Fuck, el clàssic català la Ventafucks, l'infantil Follèmon, sé quien te la chupó el último verano, cabalgando a Miss Daisy, los doce en el prostibulo... etc.
Però va quedar clar, que les parelles no veuen aquestes pelis, només reservades per universitaris i vells decrepits. Soc rara o potser davant els altres tots callen, com qui vota al PP?
Ja em direu què penseu.
Feliç dilluns.