jbauer24h@yahoo.es

Friday, September 29, 2006

Comité d'Empresa. Qui s'apunta?

L'altre dia a la me va empresa van haver-hi eleccions per el Comité d'Empresa. Us preguntareu... eleccions??
Doncs sí, tothom es vol apuntar. Bàsicament per la fragilitat laboral de cadascú. Segons tinc entés l'empresa no pot fer fora a cap treballador que estigui al Comité. I son 4 anys!!!
A mi em va estranyar una mica quan van vindre fa uns mesos els de Tele5 de visita a la empresa. Deien que volien agafar idees per un nou programa. És clar, ara ja ho sé!!
Els que han sortit de Comité estan tot el dia a les màquines de vending, com si fòssin els "protas" de Càmera Café!
I la única idea que han donat és canviar les màquines per unes més modernes, amb millor cafè i que no es tragui les monedes...
Però si la gràcia d'aquestes màquines és precisament que es tragui les monedes! i poder donarli cops i patades fins que et cansis!!!!!!!!!, i per la merda de cafè que donaven... l'important era desfogar-te i pensar que és el teu jefe. Jo el dia que m'aixeco de mala llet ja em poso unes sabates de punta dura, especials per la màquina.
I l'altre màquina, la de xocolates, patates i demés... si la gràcia es veure com està a punt de caure la teva bossa i per un moment veus que no cau, que no saps com està pendulant, arriscant els límits de la gravetat, i li dones un cop a la màquina i no cau. I jo com soc menudeta aviso als meus companys que inclinen la màquina fins garirebé al terra. I a part de les meves patates, sorten crunch, congitos, xiclets i no sé que més.
A part, quan s'espatlla, l'home de la reparció no està gens malament, vaja, no és el chico de les 11 de la Coke light, però també fa goig.
Vaja que tot això m'ho treuran. Es que ja no tenim valors ni res!
Ara, ara ja sabré a qui donar-li les patates. Com diria en Lapoprta: Que n'aprenguin!!!!!!!!!
Ara m'en vaig a treure un cafè...

Thursday, September 28, 2006

Ikea (2ona Part)

Doncs la meva amiga i jo, vàrem seguir al cotxe fins al centre de Badalona, era molt divertit, estavem les dues emocionades, com Starky i Hutch.
Doncs resulta que aparquen el cotxe al centre, llavors en una desició ràpida i determinant faig baixar a la M. del cotxe i jo vaig a aparcar. La M. els segueix i entren en un bar-restaurant, llavors em truca i la veig sentada a la taula del costat. Impressioannt! No hi ha res més interesant en un bar que escoltar la conversa dels altres, jo gairabé em caig de la cadira movent el cap.
Fins si tot la M. els hi va demanar la sal!!!!!!!!!!!!!!
La parella va parlar de temes vanals, de Badalona... però a les postres es van demanar els telèfons i que tenien que repetir el dinar! on per cert, no estaven gens malament els musclus a la marinera.
Ella li va dir que vivia a Sant Adrià i si li podia apropar a casa. I ell li va dir que sí a canvi dels postres, però ella li va dir que acabaven de menjar-los, o algo així (no vem escoltar-ho bé), però li va riure.
Els vem seguir fins a Sant Adrià, va ser mol fàcil perque hi havia un caravanon impressionant. Quan la va deixar a casa, es van fer un pico!!
Nosaltres ens vem quedar una estona al portal per si sentiem més discusions del marit o si més no, crits.
Però no, tan sols vem sentir els sorolls de cops d'un martell.
Algú deuria estar montar algun armari del Ikea.

Tuesday, September 26, 2006

IKEA, si vols enfadar-te...

Sí amics, ahir la M. i jo vàrem decidir anar al Ikea. Festa a Barcelona, la gent de celebracions o a la platja...
Doncs no!! estavem tots al Ikea!!! 1 hora per arribar i aparcar. Moltíssima gent. Massa i tot.
Però la meva amiga i jo no anem a comprar res, bàsicament fem apostes de les parelles. Cadascuna aposta per una i les seguim fins que arriben les discussions, que si tens sort arriben els crits i a la gran baralla, acompanyada d'insult per les sogres. La que vaig "espiar" jo, estaven al lloc d'oportunitats. Es van quedar un armari per 60€. una ganga! però l'havien de desmontar, i allà va começar lo divertit. No en tenien ni idea. Ella li deia que ho apuntés tot, que després no sabrien montar-ho. Vaig estar a punt de ajudar-los.
Però lo més divertit va ser quan van intentar possar-ho al cotxe. No hi cabia, ni amb els seients abatuts. Van discutir fins que ell li va dir que portava a l'armari o a ella. I va portar l'armari!!!!!
Evidentment la meva amiga i jo vàrem seguir a la dona, que va anar cap una parada de bus, però abans d'arribar, va parlar amb un senyor que tenia el cotxe aparcat per allà i s'en va anar amb ell a dins el cotxe!
Nosaltres dos (a l'estil Guido Brunetti), els hi vàrem seguir... (continuarà)...

Thursday, September 21, 2006

Carnet per punts per els polítics

El famàs carnet a reduit morts i concienciat els riscs de la conducció.
Però també es podria implantar als polítics. Partiriem de 100 punts perquè si no, no durarien ni un dia.
perdrein punts: Els Ministres, si s'equivoquen (regulació masiva d'inmigrants), promeses demagògiques (transport gratuit), globus sonda (peatges a les ciutats)...
També per les descalificacions als altres, quan parlin amb partits il.legalitzats, quan es fiquin a dins l'àmbit empresarial (BBVA, Endesa...)...
Però l'oposició també reuirà punts. Quan tornin a parlar del 11-M, quan critiquin les bodes homosexuals i després hi vagin, quan no ofereixin alternatives...
Si perds els punts del carnet, estaràs un any sense excercir. I els punts no es poden trasmetre.
El Govern, per recupera-los, haurà d'assistir a clase, aquest cop sense fer campanes, o fer un creuer amb Cayucos Viajes (senegal-Canaries), amb un parell d'inmigrants, un bomber gallec, un aturat, un accioniste d'Endesa, un becari mal pagat, una víctima del terrorisme i un regadiu murcià.
A l'oposició tindria que anar a Iraq per veure com a quedat després de les Azores.
I els nacionalistes tindrien que fer un viatge per Espanya, que no tot és Montserrat i el Monte Igeldo. Pasarien per les Huerdes d'Extremadura, la Sierra de Cazorla, Albarracín (Teruel existe), fins a Valdepeñas.
si amb això no millorem la política... (és una idea)...

Wednesday, September 20, 2006

Festes de la Mercé

Hola bloggers.
Us volia preguntar si participeu activa o pasivament a les festes de la ciutat condal.
A banda del tema del pregó, que es farà en castellà per una gaditana-madrilenya...
I ja veureu que el proper any, serà un senegalés acabat d'arribar de les Canaries amb avió pagat per la Generalitat...
Era una oportunitat històrica perquè l'Hereu es presentés a la Ciutat, però aquest és un altre tema!
A la ciutat, a part de concerts, fan moltíssimes activitats, ja sigui per la gent gran o els infants.
Jo particularment, agafo el cotxe i desconecto com deia Fray Luis de León, "del mundanal ruido".

Una abraçada,

Tuesday, September 19, 2006

I.T.V. un mal son

L'altre dia la meva tieta em va demanar si li podia trucar a l'itv per passar el cotxe. ella es posa molt nerviosa amb el contestador.
I jo també!! que si marqui el 1 o el 2, que marqui el num. de la matrícula, l'hora, premi 1 si és correcte. Ara el codi del centre de l'Itv, però què no soc de barcelona? busca'm tu el mes a prop de csa meva!! total que et diuen el codi de cada centre i ja portes un cacao al cap...
i tot per estalviarse a una persona que et digui: molt bé jbauer ens veiem dimarts a les 15'00h. a Còrcega. i ja ta!!!
Doncs avui l'he passat, i he passat una vergonya...
Els dos tius m'han fet baixar del cotxe, i tot per dir-me que la neteja dels baixos era correcta. després entre ells dos es deien: La tracció delantera del cotxe està molt bé (serà per els meus 90-95cm?). quan han mirat els pneumètics m'han preguntat si em culejava el cotxe, l'altre li ha dit que no gaire. Si alguna cosa maca tinc presisament és el cul (quina modèstia).
Després un ha entrat a dintre el cotxe per cordar-me bé el cinturó, l'altre dient-me embraga, embraga bien. Hasta el fondo!! uf!! ho he passat fatal!!
Sort que ja tic a la feina!
El proper dia ja li pagaré jo el mecànic a la tieta!!

Friday, September 15, 2006

Reunion de veïns.AHHhhgggg!!!!!!!!!

Ahir al vespre, després de la feina i d'anar a mirar botigues per la Diagonal. ( i a punt de ser atropellada per un ciclista). Però d'aquest tema ja parlaré en un altre blog...
Doncs arribo a casa i em trobo a molta gent desconeguda al replà de l'edifici. I un home molt elegant em pregunta com et dius i quin pis. Jbauer, 3er 1ª, responc.
M'havien ben enganxat. reunió de veïns. La veritat és que no coneixo a ningú de l'edifici, (porto 4 anys), tret del president, que viu al mateix replà i és un home jubilat que m'ajuda a fer els petits arrenjaments de la casa. per exemple, des de arreglar-me una junta de la rentadora, el cable de l'aspiradora, fins arribar a penjar-me quadres i penjar algun aplic. Tranquils que és un home jubilat i ben casat.
Jo a casa no sé fer res. El meu idol és l'home de Bricomania, que, per cert, l'any passat m'el vaig trovar a Donosti i li vaig fer una abraçada molt afectuosa. I guanya molt en directe.
Doncs, si podeu evitar assistir-hi, això que guanyeu. Tres hores d'insults entre veïns per acabar al mateix lloc on eren. El president dimiteix i em voten a mi com a presidenta. Però si no coneixo a ningú!!! millor, així seràs imparcial, diuen.
Una nit que havia deixat el nen a casa dels meus pares i volia agafar un llibre i desconnectar...
Quina setmana, sort que s'acaba. per cert, que algú em recomani un llibre.

La presidenta.

Wednesday, September 13, 2006

Ahir vaig sortir

Feia temps que no sortia, vaja que els meves amigues no em preparaven una "cita a cegues". tots els meus astres estaven a favor. Tenia cangur i havia trobat un vestidet molt bé de preu, i de conjunt unes sabates molt maques. Era el dia.
Havia quedat amb el F. al centre de Barcelona per prendre quelcom cap a les 21'00h. És clar, jo pensava que anàvem a sopar. Doncs no. Vàrem mig sopar en un bar, unes tapetes, cervesetes, i de fons com a fil musical el partit del Barça.
El sopar va començar molt bé, vàrem riure una mica i tot això, fins que el Barça va començar a marcar gols i el F ja nomès escoltava al comentarista, fins i tot va acavar movent la cadira per veure-ho millor.
Després del partit, i com plovia tant vàren anar a un pub del costat per fer una cervesa. van ser 20 metres però les meves sabates van aprofitar a trepitjar tots els bassals d'aigua.
Va ser un suplici de vetllada, no ens deiem res interesant, ell només parlava del Barça. Quan la pluja va minvar, vaig pensar: que m'acompanyi a casa i se acabó.
llavors em diu que ell viu allà al costat i que no porta cotxe, que ja ens veurem. Va en serio?
Total, que després d'enviar-lo a la merda, vaig anar en busca del taxi perdido. potser vaig tenir sort i en 10 minuts vaig trobar un. Ara, potser les meves sabates noves i ara molt mullades no diuen el mateix. el problema va ser que quan vaig arribar a casa no tenia diners, és extrany perque pensava que tenia un billet de 20€ en el bar, però bé no acusarem a ningú.
llavors li dic al taxista que m'apropi a un caixer per treure diners i em diu que tu misma guapa, pero el contandor sigue sumando. la pluja, els nervis, les preses i el caixer que va lent... ahhhggg!!!
Nit per oblidar. trigaré en tornar a sortir.

Tuesday, September 12, 2006

Les medusses

Justament aquests tres dies, no m'han sentat gaire bé.
Aquest diumenge em va picar una medusa. una d'aquelles grises amb tentacles, que semblen un ou ferrat.
Per un poble de la Costa Brava, jo anava nedant tranquilament, disfrutant de la temperatura de l'aigua. m'agrada nedar bastant lluny. em sento sola, tranquil.la i desconecto de tot. tan sols estic jo, les onades i els braços per impulsar-me.
Doncs no, no estava sola. resulta que una medusa, totalment perduda per aquelles corrents m'estava esperant. va ser quan vaig parar de nedar, i de cop i volta la vaig veure just a sota meu, pensava que em tocaria les meves parts intimes, però en un moviment de por, la vaig tocar amb la planta del peu dret.
Possat orina havia sentit, del tot impòssible a dos cents metres de la sorra i a dins de l'aigua.
La picada no és com la típica d'una vespa, abella, és més forta i més compacta.
Et pica molt, l'únic que tens ganes és de rascar-te o rascar-te.
Evidentment vaig fer els dos cents metres fins la sorra en un temps rècord. i em va quedar el peu tot vermell i inflat.
M'he possat totes les cremes que he trobat, vinagre i fins i tot he remollat el peu en llet. no em pregunteu perquè.
No cal dir que avui vaig amb bambes a la feina.
Petonets

ni Estivill ni òsti...

Feliç dimarts a tothom.
I a tots aquells que no els hi hagi agafat la tempestuosa pluja, doncs millor!!!!
Em presentaré una miqueta més.
Tinc trenta i tants, amb un fill de 14 mesos, i intento portar-ho el millor que puc, ja que el pare de la criatura (que hores d'ara segur que deu està pasant alguna de les seves ressaques), no col.labora gaire. bé, em passa una pensió, que ja és algo.
Doncs ahir el meu fill va saltar de la cuna. una cosa impensable, ja que la barana li arriba pels ulls.
Ni Mètode Estivill ni res!!
Era l'hora de la seva migdiada i no volia dormir, i el vaig deixar plorar i cada cinc minuts l'anava a veure, fins que la darrera vegada veig com salta del llit i cau de cap, amb un cop fortíssim.
Està clar que soc novata i estava sola a casa, i els nervis i els crits i vòmits em van espantar molt així que agafa el cotxe i cap a la Teknon d'urgencies. Al final dues radiografies i tot bé.
Però què puc fer? fico un matalàs a terra per quan torni a caure? no sé que fer.
El Chamb te fills però no sé si l'Hanna en te. ja em direu alguna cosa.

Una abraçada.

Thursday, September 07, 2006

baobab

Fa poc he descobert un bar, cafeteria... vaja un local nou.
Es diu Baobab.
No pensava que un local tan petit fos tan acollidor. Posen musica del mestre Dylan i d'altres que acompanyen a una estancia molt agradable.Fan una serie de tes molt aconseguits, per exemple el d'aromar de menta, només li falta el ron per semblar un autèntic mojito. que per cert, també en fan.Els esmorzar son el seu punt fort, vaja, de moment, amb unes tartes casolanes de llimona i de poma que no deixen indiferent a ningú. Els Baclava (pastes libanesas) estan de por.
Sembla, marcant les distàcies, el típic Central PErk de Friends, serà perque tenen també un sofà i en un raconera hi ha una guitarra per qual la Phibie de torn pot minimitzar la velada.
Menjars exòtics cassolans con el Hummus, i tota una serie d'amanides amb llimona i pinyons... etc.
Si algun dia hi aneu, ja m'ho fareu saber.
C/Taquigaf garriga cantonada Joan Gamper, al barri de Les Corts